Sami's kitchen

Bròquil al forn

2011-12-11T17:08:00.002+01:00

El sr. Vallès té una teoria: als nens sí que els agrada la verdura, el que no els agrada és la verdura bullida. Quanta raó! Crec que de petita no m'agradava la verdura -però crec que verdura era igual a mongeta tendra. Després, vaig passar una etapa en què la verdura no em desagradava. I aleshores va arribar la cuina amb vapor: mà-gi-a!

El bròquil d'avui, però, no és al vapor sinó al forn. Tant se val! La cosa està en el fet que no perd gens de sabor ni s'omple de -més- aigua. Mireu que contents s'han posat el Charlie Brown i l'Snoopy!

Rentar, tallar i barrejar: aquesta és tota la preparació d'aquest plat, que no duu més de 5 minuts. I 10 minuts més de forn. Pim-pam.

Els ingredients per a 2 persones són: 400 g de bròquil, 2-3 grans d'all, 1 pebre de caiena, sal, pebre i oli.

Elaboració

Rentar i tallar el bròquil en trossos que ens puguem endur a la boca.
Picar els alls i la caiena.
Barrejar bé en un bol el bròquil, els alls, la caiena, sal, pebre i oli.
Posar-ho en una safata de forn, que haurem preescalfat a 220ºC, i coure-ho durant 10 minuts.

(Gràcies a la Tracy, Shutterbean, per una recepta tan senzilla.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Sopeta de verduretes i minimandonguilletes

2011-12-10T19:10:00.000+01:00

Sembla que de mica en mica va arribant el fred. Bé, de mica en mica o de tant en tant, perquè més aviat ve una estona i se'n torna a anar. En fi, no perdem l'esperança i creuem els dits.

Fa uns dies, quan vaig decidir donar una mica de protagonisme a les sopes, em vaig mig inventar aquesta. Tenia brou, tenia aquestes minimandonguilletes i no volia posar-hi pasta; per tant, vaig obrir la nevera i vaig treure el "verd" que hi vaig trobar: un tros de ceba, un d'api, una pastanaga i unes fulles de bleda. I aquesta sopa en va ser el resultat. Un bon resultat, diria jo...

Els ingredients per a 2 persones són: 1/2 ceba, 1/2 branqueta d'api, 1 pastanaga, 1 grapat de fulles de bleda, 12-18 minimandonguilletes, 1/2 litre de brou, sal i oli.

Elaboració

Picar la ceba i sofregir-la amb una mica d'oli en una olleta.
Mentrestant, pelar la pastanaga i l'api i fer-los a trossets. Afegir-los a la ceba.
Tallar les bledes a tiretes i afegir-les també. Afegir ara la sal.
Tirar-hi el brou i les minimandonguilletes i deixar-ho coure tot a foc suau uns vint minuts.

(Gràcies a la gent de la meva carnisseria, que tenen la paciència que a mi em falta per fer unes mandonguilles tan petitones.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Pollastre al forn amb moniato

2011-12-06T15:52:00.008+01:00

La meva recerca de receptes amb moniato em va portar a la sopa que vaig penjar a l'octubre i a aquesta d'avui. I no sé si és la novetat o què, però totes dues les he fet un munt de vegades. De fet, des de l'octubre, que si dino a casa un dissabte o un diumenge em faig aquest pollastre al forn amb moniato. Mare meva, és la cosa més bona del món!!! La dolçor del moniato, la dels alls escalivats, el pollastre i les herbetes fan una combinació boníssima.

No sé si va ser en un programa del Jamie o de la Nigella -perdoneu que no posi els seus cognoms, però per a mi són com de la família- que recomanaven bullir una mica les patates abans de posar-les al forn per acompanyar una carn, ja que així quedaven més cruixents. És cert, si més no amb el moniato. Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi...

Després de bullir una mica el moniato, es posa tot una safata de forn, amb sal, pebre i les herbes aromàtiques que ens vinguin de gust: farigola, romaní, sàlvia... I les podem barrejar també. Aleshores hi tirem un raig d'oli i cap al forn preescalfat fins que el pollastre estigui cuit i tot ben cruixent. Oooooooooh! És que de debò que m'agafa salivera només de pensar-hi!

Els ingredients per a 2 persones són: 2 quarts de pollastre, 4-6 grans d'all, 1 moniato, farigola i/o romaní i/o sàlvia, sal, pebre i oli.

Elaboració

Pelar i tallar el moniato a trossos.
Posar-los en aigua freda i coure'ls. Quan l'aigua comenci a bullir, tirar-hi la sal i deixar-los un parell de minuts. Escórrer-los i reservar-los.
En una safata que pugui anar al forn, posar el pollastre salpebrat, els trossos de moniato pels costats, els alls sencers, l'herba que triem (o una barreja de totes tres) i un raig d'oli per damunt.
Introduir-ho al forn preescalfat a 200ºC durant una hora aproximadament o fins que veiem que el pollastre està fet. Quan el poso, el forn està en la posició baixa i a mitja cocció el poso a dalt i a baix.

(Gràcies a la mare de la Liz, que em va servir moniato per sopar un dia qualsevol.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Sopa de ceba

2011-12-06T14:56:00.002+01:00

Finalment trobo una estona per penjar receptes que tenia pendents. No hi ha res com un dia de festa entre setmana i una galipàndria de c#ll*ns per posar-se al dia amb el bloc i amb lectures endarrerides.

La sopa d'avui no sé què té que, quan algú diu "sopa de ceba", sempre hi ha algú altre que respon "mmmmmmmmm". O, en casos especials, podem trobar algú -y no miro a nadie, Berta- que digui "¿y sabe mucho a cebolla?". Però no diré públicament el nom del culpable. De la culpable.

La recepta no és complicada de fer, però és llarga ja que cal tenir mooolta paciència i coure la ceba beeen a poooc a poooc. Ara m'he recordat de Sweeney Todd, quan Mrs. Lovett ensenya el noi a girar la màquina de capular carn. [Ja sé que l'enllaç no duu en aquell moment, però no hi ha hagut manera de trobar-lo.]

També cal molta paciència després, quan treus la cassoleta del forn, perquè crema moltíssim i conserva la calor a sac, tant que sempre m'acabo escaldant la llengua perquè crec que ja s'ha refredat prou per començar a menjar-la. I és que està tan bona! Crec que el que més m'agrada és que va gratinada amb formatge. Sopa+formatge= love forever!

Els ingredients per a 2 persones són: 2 cebes grosses, 2 grans d'all, 1/2 l de brou de verdures, 1 rajolí de vi blanc (com un dit d'un got d'aigua), 1 culleradeta de mantega, oli, sal, pebre, sàlvia, 2 llesques de pa de barra, 2 grapats de formatge ratllat per gratinar.

Elaboració

Picar els alls.
Tallar la ceba a trossets petits. N'hi ha qui la talla en juliana ben fina i qui la pica; va a gustos.
Posar les dues coses en una cassola amb la sal, una culleradeta de sàlvia, la mantega i l'oli i sofregir-ho molt lentament amb la tapadora posada durant 30 minuts ben bons.
Afegir el vi i deixar reduir.
Afegir el brou calent i el pebre i rectificar-ho de sal si cal. Coure-ho un parell de minuts.
Mentrestant, en una paella, posar-hi unes gotes d'oli i una mica de sàlvia. Quan l'oli estigui calent, mig fregir les llesques de pa per les dues cares.
En cassoletes individuals que puguin anar al forn, posar-hi la llesca de pa fregida, omplir-les amb la sopa i "tapar-la" amb el formatge ratllat.
Gratinar al forn preescalfat fins que el formatge estigui daurat.

(Gràcies a la mama que feia aquesta sopa perquè a la iaia li agradava molt!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Sardines en escabetx de la meva iaia

2011-12-04T15:54:00.000+01:00

Com que aquest cap de setmana el tenia lliure, vaig pensar que l'aprofitaria per penjar receptes pendents. No ha estat així: n'he penjat dues que no havia escrit/fotografiat encara.

Com que aquest cap de setmana el tenia lliure, vaig pensar que compraria seitons i els faria en vinagre per als meus germans. No ha estat així: els he fet sardines en escabetx.

La recepta és de la meva iaia -hence de name. No és que l'hagi fet moltes moltes moltes vegades, però sempre m'ha donat bons resultats. La pega és l'olor de les sardines. A mi no és que em molesti la seva olor, però el pis és tan petit... No sé quants bastonets d'encens he cremat ja...

Els passos per fer aquest plat són bàsicament dos: fregir les sardines i fer l'escabetx. No he fet mai cap altre plat "en escabetx" i, per tant, no sé si tots els escabetxos són sempre iguals. Aquest és facilet facilet perquè només cal tirar els ingredients a l'oli de fregir les sardines, que faci una mica de xup-xup i cap a les sardines de nou! La pega és que has d'esperar una mica per menjar-te-les. I l'olor de sardines al bany. I a l'habitació. I a l'estudi. Espero que els veïns no es queixin...

Les vaig posar en un tàper per traslladar-les,

però és important conservar-les en vidre o terrissa.

Els ingredients per a mig quilo de sardines són: 1/2 kg de sardines (que són al voltant d'una dotzena i mitja, segons la mida de la sardina), 1 cabeça d'alls, 2 fulles de llorer, 1 branqueta de farigola, 1 branqueta de romaní, 1 culleradeta de cafè de pebre vermell dolç, 200 ml de vinagre, 100 ml d'aigua, farina, sal i oli.

Elaboració

Si no ens ho han fet a la peixateria, netejar les sardines: treure'ls el cap i el budells.
Salar-les i enfarinar-les. Espolsar bé la farina que sobri perquè no s'embruti excessivament l'oli.
Anar-les fregint i anar-les col·locant en ordre en una cassola de fang o una safata de vidre.
Si veiem que ha sobrat molt d'oli de fregir a la paella, treure'n una mica. Per a mi, "molt d'oli" és que encara n'hi hagi un dit i "treure'n una mica" és treure'n la meitat més o menys. A mi l'excés d'oli em molesta, però de vegades em passo i em quedo curta.
Afegir a la paella els alls oberts per la meitat, el llorer, la farigola i el romaní. Donar-li un parell de voltes.
Afegir el pebre vermell i el vinagre amb l'aigua tot seguit. És important tenir el líquid preparat ja que el pebre es crema de seguida i aleshores és amargant.
Deixar-ho coure a foc suau fins que els alls s'estovin una mica.
Tirar-ho per damunt de les sardines.
Quan es refredi, posar-ho a la nevera.
Com qualsevol escabetx, com més dies esperem a menjar-lo millor serà. Si el líquid no les ha cobert del tot, les podem anar girant un cop al dia perquè s'impregnin bé per totes dues bandes.

(Gràcies a la iaia, com no!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Patates amb xoriço

2011-12-03T17:44:00.000+01:00

Aquesta recepta no sé d'on la vaig treure, la veritat. Però des que la vaig fer per primera vegada ja fa uns quants anys, s'ha convertit en un dels meus clàssics de tardor-hivern. Fa pinta de ser una recepta castellana; pel xoriço, bàsicament. Però no conec cap castellà, tret del pare de la meva cunyada gran. Potser me la va donar ell aquesta recepta. En una altra vida, esclar, perquè no recordo haver parlat mai de cuina amb ell. En fi...

Per no perdre el costum, us diré que la recepta és senzillíssima i en menys de 20 minuts es prepara i es cuina. Què més li podem demanar?

Només cal sofregir una mica l'all, el pebrot i el xoriço i afegir les patates esberlades. Un parell de voltes i les cobrim d'aigua. Cou una estoneta i llestos! És senzillíssima o no és senzillíssima?

Els ingredients per a 2 persones són: 2 patates grosses, 1/2 pebrot verd (o un de sencer si és petit), 100 g de xoriço picant (o no, com vulgueu), 1/2 culleradeta de pebre vermell, 1 gra d'all, 1 pebre de caiena (o no, com vulgueu), sal, pebre i aigua.

Elaboració:

Picar l'all i sofregir-lo en una mica d'oli en una cassola baixa.
Tallar el pebrot i el xoriço a trossets, afegir-los a la cassola i coure-ho 3-4 minuts.
Esberlar les patates pelades i afegir-les al sofregit. És important esberlar i no tallar les patates perquè així deixen anar més fècula i espesseixen el caldo. Coure un parell de minuts.
Afegir 1/2 culleradeta de pebre vermell, donar un parell de voltes i, de seguida, afegir l'aigua calenta. El pebre no es pot cremar perquè es torna molt amarg; per això, cal anar ràpid a tirar l'aigua. La quantitat d'aquesta depèn una mica del gust. Jo n'hi tiro prou fins gairebé cobrir les patates perquè no m'agrada que tinguin massa suc.
Afegir la sal i els pebres en aquest punt, i deixar-ho coure uns 15 minuts fins que la patata estigui tova.

(Gràcies a la Patricia, la meva cunyada gran, perquè després de llegir aquesta recepta segur que agafa el cotxe i se'n va "pitant" a Lleó a comprar-me un xoriço picant d'ídem! ¿A que sí? ¿A que sí? ¿A que sí?)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Verdures al forn de la Pilar

2011-11-19T17:32:00.000+01:00

Avui he dinat això. Com cada cap de setmana, la idea del dinar m'ha vingut a l'hora de dinar; és a dir: a 2/4 de 3. Com cada cap de setmana, he acabat seient a dinar a l'hora de berenar. Però, com sempre, ha pagat la pena, l'espera.

Posaria l'etiqueta pim-pam en aquesta recepta per la seva preparació senzilla, però una hora de forn no és exactament un pim-pam.

Després de rentar totes les verdures/hortalisses o com els vulgueu dir, les he tallades a trossos. El carabassó, l'albergínia, els tomàquets i els xampinyons, més gruixuts; els pebrots, les carxofes i les cebes, més primets. Els alls han anat sencers i dins de la pell. Un cop ho he tingut tot trossejat, hi he tirat sal, pebre, farigola, romaní, sàlvia i un generós raig d'oli. Ho he barrejat tot bé amb les mans i ho he posat en una safata de forn i... cap al forn preescalfat a 200ºC durant 1 hora!

I què voleu que us digui del resultat? La dolçor dels alls escalivats, les fulles de carxofa tan cruixents, el punt d'acidesa del tomàquet... Mmm... Només de pensar-hi, se'm torna a fer la boca aigua. Jo ho he acompanyat de carn a la planxa, però la Pilar em va explicar que ho podies acompanyar de pasta, de patates fetes al microones... Del que vulguem. El que és segur és que aquestes verdures així no són l'acompanyament de res: són l'estrella! És la carn, el peix, la pasta o la patata, els que les acompanyen.

Els ingredients per a 2-4 persones (segons la gana o segons si en fem un plat o només una guarnició) són: 3 tomàquets madurs, 2 cebes mitjanes, 2 pebrots vermells i 2 de verds, 1 albergínia grossa, 8-10 xampinyons, 4 carxofes, 1 carabassó gros, 6 grans d'alls (perquè no en tenia més...), sal, pebre, farigola, romaní, sàlvia i oli d'oliva.

(Gràcies a la Pilar, com no!: per la recepta, per mantenir l'amistat després de tants anys i perquè de gran vull ser la mena de professora que és ella.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Panellets de pinyons i de coco

2011-10-31T20:42:00.000+01:00

A casa tinc un o una Jack-o'-lantern, perquè m'agrada i fa tardor. Però per moltes carbasses que tingui a casa, avui celebro La Castanyada. Punt.

A mi m'agrada fer els panellets. Amb els anys he anat millorant la tècnica. Amb els anys i amb els consells del millor pastisser del mong (aka Pascual). Jo els faig d'ametlla i sucre barrejat amb aigua i punt. Vull dir que no hi poso ni patata ni moniato. Per als de pinyons, faig les boletes i les passo per clara d'ou batuda abans de passsar-los pels pinyons. I abans de ficar-los al forn, els pinto amb ou batut. Per als de coco, hi afegeixo el coco, torno a amassar i faig una mena de bolets. No semblen bolets, però per a mi és "forma-de-bolet". Aquests no els pinto amb ou.

El forn ha d'estar preescalfat de debò a 250ºC, perquè el que necessiten els panellets és un cop fort de calor. Només hi han d'estar 5-6 minuts; just perquè agafin color torrades.

Els ingredients per a 20 panellets de pinyons i 10 de coco són: 1/4 kg d'ametlla mòlta, 1/4 kg de sucre, 50 ml d'aigua, 1/4 kg de pinyons, 1 cullerada de coco ratllat i 2 ous.

(Gràcies a Pascual Vallés: si lo puebas, rico es! I @eleduribas per la foto feta amb el mòbil.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Sopa de tomàquet al forn

2011-10-31T20:03:00.002+01:00

Com molt bé deia a l'entrada anterior, queda inaugurada la temporada de sopes que no són sopes típiques. La d'ara és la típica sopa del dia de Londres. Ells en diuen tomato basil i a mi el que més em va sorprendre la primera vegada que la vaig demanar va ser que el tomato estava rostit. Fins aleshores, la meva típica sopa de tomàquet era el gaspatxo.

Aquesta sopa, però, té més la textura de crema que de sopa, tot i que si la volem més líquida sempre li podem afegir una mica més de brou de verdures.

La sopa es fa en dos passos. Al primer, tallem els tomàquets i la ceba a quarts i els alls pelats per la meitat i ho posem en un bol amb sal, pebre, sucre, farigola, alfàbrega i oli. Ho barregem bé i ho aboquem en una safata que pugui anar al forn. Ha de coure 25-30 minuts a 180ºC. A mitja cocció, quan el tomàquet ja estava rostit, ho vaig tapar amb paper sulfurat (sulfurat? sulfurós? de forn, vaja!) per evitar que es deshidratés del tot.

Al segon, un cop cuit, traiem la pell del tomàquet i ho triturem tot amb el brou calentó i una mica més d'alfàbrega.

I un bol d'això i un tros de pa d'anous i ja vaig sopar!

Els ingredients per a dues persones són: 1/2 kg de tomàquets vermells madurets, 1 ceba petita, 4-5 grans d'all, 1 culleradeta de sucre, sal, pebre, farigola, alfàbrega i oli. I una mica de brou (100 ml com a molt) per triturar-ho bé o més quantitat si la volem més líquida.

(Gràcies a l'Andy, pel pòster!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Sopa de moniato

2011-10-31T16:53:00.001+01:00

Ja sé que això que diré ara sonarà estrany, però ja sé per què li tinc tanta mania a la sopa. Vull dir que si algú em pregunta: "T'agrada la sopa?", la meva resposta és ràpida i contundent: "No!". Però, en realitat, és la sopa típica la que no m'agrada: la que duu pasta tipus lletres o fideus. Però les altres... ah, les altres... les altres són ideals quan s'acaba la temporada d'amanides!

Fa uns dies, fent una recerca de receptes de moniato, vaig trobar aquesta sopa i ESTÀ BONÍSSIMA!!! I, com no, és facilíssima de fer! I amb ella inauguraré la temporada de sopes tardoinvernals.

Per fer-la, es talla el xoriço a trossets i es fregeix una mica en una olla amb unes gotetes d'oli. El reservem i hi afegim una mica més d'oli per sofregir-hi la ceba i l'all durant 5 minuts. Mentrestant, pelem i tallem la patata i el moniato a daus. Els afegim a la ceba i ho deixem coure tot uns 10 minuts. Aleshores afegim el brou calentó, la sal i el pebre i tapem l'olla. Ho deixem coure uns 20 minuts. Amb la batedora (túrmix) triturem una mica la sopa. No sé com explicar-ho, però jo vaig pitjar el botó de triturar un parell de vegades durant 2-3 segons. D'aquesta manera, la sopa s'espesseix una mica sense deixar de tenir textura de sopa i no de crema. Ho tastem per rectificar-ho de sal, hi tirem el xoriço i els espinacs tallats a tiretes i ho deixem coure 5 minuts més. I ja només queda servir-la en bols i menjar-se-la ben calentona!

Els ingredients per a 4 persones són: 200 g de xoriço, 1 ceba mitjana, 2 grans d'all, 1 moniato gros, 1 patata blanca mitjana, 1 1/4 l de brou de verdures, 100 g d'espinacs, sal, pebre i oli.

(Gràcies a Smitten Kitchen per la recepta!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Amanida de ruca i figues

2011-10-16T21:04:00.002+02:00

Enguany costa que arribi la tardor. Divendres vaig anar al mercat i em vaig comprar una magrana. Vaig pensar que així invocaria la tardor. També hi havia carbasses i rovellons. Em vaig haver d'aguantar -molt- per no comprar-ne. És que no volia atabalar-la, la tardor, esclar. En fi... paciència perquè segur que vindrà. Tard o d'hora.

Com que encara sembla mig estiu, he dinat una amanida. La vaig veure l'altra dia al bloc de la Tracy. Ella sempre menja amanides -deu ser perquè viu sempre entre la primavera i l'estiu.

La diferència entre la seva amanida i la meva és que la seva duu fonoll i la meva, no. I mira que vaig intentar-ne trobar ahir al mercat del Ninot, però ni una sola parada en tenia. Ja no em cau bé el mercat del Ninot! A més, és davant del Clínic. Als dos, al Clínic i al Ninot, els trec la llengua.

Fer una amanida com aquesta no té més feina que netejar i tallar en quarts les figues, fer encenalls amb un pelador de verdures i el parmesà, fer la vinagreta i barrejar-ho tot amb la ruca. Si hagués trobat fonoll, l'hauria tallat a làmines mooolt primes i l'hi hagués posat també.

Per fer la vinagreta, faig servir un pot on poso l'oli, el suc de llimona, la sal i el pebre. Aleshores el tapo i el sacsejo ben fort. Resultat: la vinagreta ben emulsionada.

Els ingredients per a 2 persones són: 1 paquet de ruca (100 g), 4 figues, parmesà, 1'5 cullerades d'oli, 1 cullerada de suc de llimona, sal i pebre. Si trobeu fonoll, un quart de bulb.

(Gràcies a l'estiu per tot el que ens ha donat i tal i tal, però que comenci a desfilar que jo tinc ganes de menjar castanyes i posar-me bufanda.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Pim-pam pancakes

2011-10-02T17:21:00.002+02:00

Aquesta sí que és una recepta pim-pam. Del moment en què he pensat que faria pancakes fins que m'he assegut a menjar-me'ls han passat 15 minuts com a molt.

Val a dir que la recepta la tenia localitzadíssima. De fet, tenia el llibre on apareix obert per la pagina on apareixen. I el llibre, al faristol que hi ha damunt de la taula. Ell llibre és el mateix d'on vaig treure la recepta de la granola. Mmm... que bona!

La recepta es diu One-cup pancakes, tropical yoghurt and mango. One-cup i pancakes sí que hi són en aquesta recepta. La resta l'he substituïda per un kiwi, un bon raig de xarop d'arç o d'erable o com es digui el maple syrup en català. Ho sento: no entenc de botànica. No sé ni diferenciar una alzina d'un roure. (Però sí un pi d'una palmera...)

Jo he fet servir la mesura en anglès (cup) perquè un cop em vaig comprar un joc de culleres de mesures guiris a l'Ikea. Doncs amb la que diu 1/2 cup, he mesurat i posat en un bol la farina i la llet. He afegit el llevat, la sal, l'ou i les espècies. Ho he batut tot i he fet els pancakes amb la meva nova super mini paella. Com que és nova, no cal posar-hi la mantega que la recepta demana (25g!!!) per evitar que s'hi enganxin. Així, una es creu que són low-cal pancakes. (HAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!!!!)

(La foto és pitjor que normalment perquè està feta amb la GamBerry...)

Mentre es feia el primer (3 minuts per cada costat), he pelat i tallat el kiwi. Mentre es feia el segon, he preparat el platet i el xarop per a la foto. I mentre es feia el tercer m'he menjat els altres dos. El tercer me l'he menjat amb melmelada de llimona, una recepta que no penjaré perquè no em va quedar gaire bona, però que, com que està feta amb llimones des llimoner de sa tanca d'en Pascual, me la segueixo menjant.

Els pancakes es poden menjar amb qualsevol fruita que ens agradi, amb iogurt, amb melmelada del que sigui, amb nocilla...

Els ingredients per a 4 persones (això és el que diu la recepta original, però dóna per a un pancake per cap): 1 ou, 1 tassa (cup) de farina, 1 tassa (cup) de llet, 1/2 culleradeta de cafè de llevat en pols, 1/2 culleradeta de cafè de sal, 1 culleradeta de barreja d'espècies (canyella en pols, nou moscada en pols i gingebre en pols), 2 kiwis, xarop d'arç o d'erable o com es digui el maple syrup i 1 culleradeta de melmelada de llimona encara que no tingui el millor gust del món.

(Gràcies a un cop més al Jamie, per la recepta, i a la Sònia, per deixar-me el llibre que encara no li he tornat...)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Albergínies farcides de gambes

2011-10-02T15:44:00.001+02:00

El meu temps es mesura en cursos escolars. Per a mi, "l'any passat" vol dir el juny del 2011 o el desembre del 2010. De vegades, veig que la gent no m'entén. Em sap greu. Però el meu temps es mesura en cursos escolars: de setembre a juny. Més dos mesos, juliol i agost, que de vegades formen part del curs escolar anterior (p. ex. de setembre del 2010 a agost del 2011) o d'altres vegades formen una unitat de temps en si mateixos: l'estiu del 2011. Resumint: sóc a principis d'"any".

Aquest any, com tots els anys, tinc una llista de coses per fer. 39 coses per fer, per ser més exactes. Algunes (2!) ja estan fetes; d'altres, en acabar l'any no estaran fetes ni de conya! I una de les coses és ser més "periòdica/regular" amb el bloc. De moment, no ho he dut a terme: "setembre del 2011" serà una data que no apareixerà mai en aquest bloc. En fi...

Però aquesta recepta sí que la vaig fer al setembre i va ser la primera carmanyola del curs! Un curs que tornarà a estar ple de carmanyoles perquè m'he de quedar a dinar tooots els dilluns, tooots els dimarts, tooots els dimecres i pràcticament tooots els dijous. Això NO mola. (Per dir-ho d'una manera "fina", tot i que qui em coneix sap exactament quants i quins renecs equivalen a "no mola"...)

Fer albergínies farcides no va ser perquè sí. Va ser deliberat. El nou coordinador d'ESO (a.k.a. "Tengo-clientas-francesas") ja sap per què.

La recepta no és complicada de fer, però no ens enganyem: albergínies farcides no és fast food perquè cal començar coent les albergínies. Aquesta vegada jo les vaig fer al vapor. Les vaig obrir per la meitat, els vaig fer uns talls a la carn en forma de rombe, hi vaig posar força sal i les vaig posar a escórrer cap per avall en un escorredor. La sal fa "suar" l'albergínia, que allibera un "suquet", que treu l'amargor que pugui tenir l'albergínia en qüestió. Les deixo 10 minuts com a molt. Aleshores les vaig posar, també cap per avall, sobre la reixeta del vapor i les vaig coure així (al vapor) un quart d'hora aproximadament. No sé per què parlo en plural si només hi havia UNA albergínia...

Un cop cuita, la vaig buidar amb cura de no trencar la pell i vaig reservar la "barqueta". La polpa la vaig picar una mica i la vaig posar en un bol. Mentre es feia l'albergínia al vapor, vaig preparar el sofregit. Primer vaig coure una mica la ceba i l'all picats i, quan començaven a canviar de color, hi vaig afegir el tomàquet pelat i tallat a dauets. Ho vaig salpebrar i hi vaig posar una punteta de sucre. Mentrestant, vaig pelar els xampinyons (sí: pelo els xampinyons; no: no és necessari) i els vaig trossejar. Els vaig afegir al sofregit i vaig deixar que tota l'aigua que deixen anar es reduís. Aquest sofregit el vaig afegir al bol també.

En una paella, vaig fregir les gambes descongelades uns 3 minuts i les vaig posar al bol. Vaig fregir també el peix a trossos i, cap al bol. Finalment, en aquest bol -algú sap un sinònim per a bol?- vaig posar l'albergínia i l'anet i ho vaig rectificar de sal. Si volem, hi podem tirar un ou per ajudar a lligar-ho tot, però jo no ho vaig fer.

(Si en buidar l'albergínia tenim la sensació que ha quedat crua, en comptes de reservar-la, la podem afegir al sofregit perquè s'acabi de fer.)

Arribats en aquest punt, només queda salar lleugerament les pells d'albergínia per dins i farcir-les. Hi tirem el formatge ratllat i les gratinem 10 minuts a 220ºC. (Cal que el forn estigui preescalfat!)

Els ingredients per a dues persones són: 1 albergínia, 200 g de gambes (congelades, pelades i barates), 2 filets de llenguado o de qualsevol peix blanc que tinguem/ens agradi (equivalent a una ració), 1 tomàquet madur petit, 1 ceba petita, 1 gra d'all, 6-8 xampinyons, formatge ratllat per gratinar, 1/2 culleradeta de sucre, sal, pebre, oli i anet. I l'ou opcional.

(Gràcies al coordinador, que sempre diu que sí i és d'allò més agraït!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Cheesecake de cireres

2011-08-16T11:57:00.000+02:00

Aquest ha estat el 4t intent de fer un cheesecake i que em quedés bé bé. La resta de vegades eren bons però no acabaven de quallar. Bons de gust però de textura pflflfff. Crec que els cheesecakes són el meu tipus de postres-pastís preferit, deixant de banda el milfulles-amb-nata-sense-sucre-i-maduixetes-del-bosc-decorat-amb-filets-de-xocolata-acabat-de-muntar. Aaah, sí...

Sorprenentment -o no- aquest és el primer que no duu fulles de gelatina i el que millor va quallar. Potser perquè aquest el vaig fer el dia abans i la resta sempre els feia les hores abans que marcava la recepta.

Una altra de les diferències respecte dels cheesecakes anteriors és la capa de dalt o toping. Sempre l'havia feta amb melmelada d'alguna fruita vermella i aquesta vegada la vaig fer amb fruita fresca cuita en un almívar. La propera vegada, però, couré l'almívar una mica més perquè no sigui tan líquid ja que, al posar-ho damunt del pastís, els costats del plat tenien una inclinació estranya i tot l'almívar va anar fora. Oooh...

No és un pastís complicat de fer, però sí que duu una certa elaboració perquè té com tres etapes diferents: fer la base, fer el farcit i fer la capa superior.

La base no és altra cosa que galetes tipus digestive triturades i barrejades amb mantega pomada (=a temperatura ambient). Si tenim un robot de cuina, només cal posar-hi les galetes a trossos i la mantega també a trossos i el robot picarà i integrarà. Si no, podem posar les galetes a trossos en una bossa de plàstic de les que es tanquem amb zip i passar-hi el corró o picar unes quantes vegades. Després ho barregem amb la mantega i ja està. La primera opció és ràpida; la segona, desestressant. Aquesta barreja la posem a la base del motllo (de 21 cm Ø) i la distribuïm bé pressionant amb els dits. Ha de quedar compacta i el més uniforme possible. I aquí hi ha una altra diferència respecte dels cheesecakes anteriors. Fins ara, totes les receptes que havia seguit feien coure al forn la base durant uns minutets. Però aquesta vegada la vaig posar al congelador mentre preparava el farciment i el resultat em va agradar molt més. I quan ens vam menjar el pastís la base va rebre algun compliment, cosa que no m'havia passat fins aleshores (i els comensals eren pràcticament els mateixos).

Per fer el que és pròpiament el cheesecake, batem lleugerament la nata perquè agafi una mica de textura sense que s'arribi a muntar del tot. Apart, barregem el formatge a temperatura ambient amb el sucre glaç, la vainilla i el suc de llimona i, quan està tot ben integrat, hi afegim la nata. Traiem la base del congelador i aboquem la barreja al motllo distribuint-la bé. Un truc perquè quedi uniforme i sense bossetes d'aire és picar amb el motllo damunt del marbre de la cuina un parell de vegades. Amb fermesa, però sense passar-se. I ara ja pot anar tot a la nevera. I, de debò, millor d'un dia per a l'altre.

El tercer pas és fer el toping. I, si no teniu un despinyolador de cireres, canvieu de fruita. Ras i curt. Doncs amb el despinyolador -o amb una paciència infiniiiita- els traiem el pinyol i les obrim per la meitat. Les posem en un bol amb el sucre i una mica de suc de llimona i ho deixem durant un parell d'hores perquè les cireres deixin anar el suc i que es vagi fent un almívar amb el sucre. També ho podem deixar preparat el dia anterior. Aleshores ho posem a coure durant 15 minuts. Cal anar remenant perquè no s'enganxi. Com he dit abans, l'almívar va quedar massa líquid per al meu gust, per tant, la propera vegada, colaré la fruita i couré l'almívar 5-10 minutets més. El motiu de colar la fruita és que no estigui tan cuita. Si no teniu ganes de despinyolar, macerar, coure, colar, bla bla bla, podeu fer servir una melmelada que us agradi. Només cal posar-la a coure uns minuts perquè sigui més líquida (si cal, se li pot afegir una mica d'aigua). Abans de posar aquesta última capa, però, cal que la fruita o la melmelada estiguin tèbies o a temperatura ambient. A mi m'agrada posar-la just abans de servir perquè no vull que estigui freda de la nevera. I també m'agrada tirar-la i deixar-la caure, sense que estigui perfectament col·locada. I, si regalima una miqueta pels costats, millor!

El dia que la vaig fer, vaig doblar les quantitats del farciment (no de la base ni del toping) perquè érem uns quants. Amb aquestes quantitats en poden menjar 16 persones tranquil·lament, perquè el pastís és "consistent". Però els ingredients que poso aquí baix són els de la recepta original per a 8-10 persones, segons la gana i/o el que s'hagi endrapat abans...

Els ingredients per a un motllo de 21 cm de diàmetre són: per a la base: 125 g de galetes digestive i 75 g de mantega pomada; per al farciment: 300 g de formatge cremós (tipus Philadelphia) a temperatura ambient, 60 g de sucre glaç, el suc de mitja llimona, 1 culleradeta d'essència de vainilla i 250 g de nata líquida; per al toping: 250 g de cireres despinyolades, 125 g de sucre i 1 cullerada de suc de llimona.

(Gràcies a l'Anna, la Bertagran, la Bertapetita, l'Edu, la Jana, el Joangran, el Joanpetit, el Lopere, el Lluc, el Manel, la Mar, la Marta, el Martígran, el Martípetit, la Mònica, la Montse, la Nora, el Pere i la Clara-no!, because you're worth it! Com a L'Oréal.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Melmelada de móres (mmm... que bona!)

2011-08-16T11:38:00.001+02:00

Aquesta és de moment l'única recepta que he cuinat i penjat des que vaig arribar a Menorca. I segurament seguirà sent l'única, a no ser que m'animi a fer melmelada de llimona també. Ja veurem...

De melmelada de móres deu fer 3 o 4 anys que en faig. El millor de tot és que la recepta comença anant-les a collir i això marca una diferència respecte de les altres melmelades que pugui fer. La collita de l'any passat va ser espectacular comparant-la amb la d'enguany, però la melmelada ha quedat molt millor perquè no l'he cuita tant. I això és important. Rodolííí!!!

La veritat és que és molt senzilla de fer. Bàsicament només s'han de pesar les móres i afegir-hi el 50% del seu pes en sucre. Es posa fruita i sucre a la cassola de fang que farem servir per coure-la o en un bol de vidre i s'hi afegeix el suc d'una o mitja limona, segons la quantitat. Jo calculo 1/2 llimona -ben sucosa, això sí- per cada quilo de móres. I aleshores ho deixo macerar hores. D'un dia per a l'altre bàsicament. De mica en mica, la fruita deixa anar el suc, que es barreja amb el sucre, i pràcticament l'almívar es fa sol.

L'endemà ho poso a coure. Primer, a foc mitjà-alt perquè agafi temperatura i perquè comenci a fer una espuma que s'ha de treure. Així la deixo coure al voltant dels 10 minuts i sempre estic pendent d'ella, remenant i desescumant. Passat el temps, abaixo una mica el foc i la deixo coure uns 20 minuts més, també anant remenant per evitar que el sucre es cremi i s'enganxi a la cassola. Aleshores colo les móres i torno a posar l'almívar a coure uns 5-10 minuts més. Mentrestant, trituro una mica la fruita. A mi m'agrada trobar-me'n trossos a la melmelada, per això la trituro just un pelet. Torno a afegir la fruita a la cassola i ho integro tot bé. Miro el punt de bola i, si està, apago el foc i omplo el pots en calent. Els tapo i els poso al bany maria durant 20 minuts.

COSES A TENIR EN COMPTE:

-EL PUNT DE BOLA: És el punt en què la melmelada està feta. El que fem és agafar una mica de melmelada amb una cullera, la posem en un plat i l'aixequem (el plat). La melmelada comença a tirar avall, però arriba un punt en què s'atura (perquè es refreda). Aquest és el punt de bola -perquè fa com una boleta-goteta al final. Si la melmelada segueix regalimant plat avall, vol dir que encara no està feta i ha de coure una mica més.

-ELS TEMPS: Els temps de cocció depenen de les quantitats. Els que he posat en aquesta recepta són per a aquesta quantitat de móres. Com més quantitat, més temps. Però si la fruita és més "sucosa" (maduixes, per exemple), necessitarà menys temps de cocció, encara que l'almívar sol haurà de coure més estona. Ara, el doble de quantitat de fruita no vol dir el doble de temps. (Crec que aquest va ser el meu error l'any passat i per això em va quedar dura com una pedra.)

-ELS POTS HAN D'ESTAR ESTERILITZATS: S'esterilitzen posant-los al rentaplats o fent-los bullir en aigua 15 minuts i posant-los a escórrer cap avall damunt d'una reixa. Un cop secs NO PODEM TOCAR-LOS PER DINS!

-EL BANY MARIA: Els pots es posen en una cassola que s'omple d'aigua freda fins al nivell de la fruita. Convé posar un drap per evitar que els pots es toquin entre ells o piquin contra l'olla per evitar que petin. Ja sé que si els pots s'omplen de seguida, amb la melmelada calenta, no cal el bany maria, però el faig igualment. Això sí, s'ha d'anar amb molta cura a l'omplir els pots perquè ens podem cremar de debò. Si deixem refredar la melmelada a l'hora d'omplir els pots, haurem de fer el bany maria segur.

-OMPLIR ELS POTS: L'ideal és tenir un embut per a melmelades. Com que això no és el més habitual, podem recórrer a fer servir una cullera que entri dins del pot. Ara, si els pots són petits, ens podem morir omplint-los amb una cullereta. Jo tinc un truc que funciona si la melmelada està entre tèbia i a temperatura ambient: agafem una ampolla d'aigua d'1,5 l i la tallem per convertir-la en un embut. El broc d'aquestes ampolles entra a qualsevol pot.

Els ingredients per a 4 potets de 0,15 l Quattro Stagioni són: 900 g de móres -en aquest cas, menorquines-, 450 g de sucre i el suc de mitja llimona -en aquest cas, de sa tanca d'en Lalo.

(Gràcies a en Lalo, que sempre m'acompanya a caçar móres!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Cocretes excursionistes d'escudellada excursionista

2011-08-12T10:48:00.000+02:00

Ja sé que pot semblar un títol una mica repetitiu, però és que realment les croquetes les vaig dur d'excursió i estaven fetes amb la carn d'olla de l'escudellada. Jo ja m'entenc...

D'aquestes croquetes he de dir que són consistents. Sobretot, pel que fa al gust. Però és que l'ecudella era una senyora escudella: tenia de tot. Ara, jo la carn la vaig triar una mica i vaig fer servir la vedella, la gallina, el pernil, part de la verdura... El que segur que no vaig posar va ser l'orella, el morro o el peu de porc. Potser la propera vegada faré més beixamel perquè quedin més suaus. Ja veurem...

Com que la carn ja estava cuita, només calia fer la beixamel. Vaig picar una ceba grossa i la vaig sofregir. Quan va estar toveta, vaig afegir la mantega i vaig deixar que es fongués del tot abans de tirar-hi la farina. A mi m'agrada coure uns minuts la farina i que es torri una miqueta, ja que si no pot passar que la beixamel tingui gust de farina. Eeecs! Un cop cuita (2-3 minuts), es va afegint la llet tèbia sense parar de remenar. Per fer la beixamel, cadascú té la seva tècnica. Feu servir la que us vagi bé. Jo he vist afegir la llet freda i que no quedés cap grumoll i també he vist posar-la calenta i que tampoc no se'n fes. It's up to you.

Un cop la beixamel està lligada, hi tirem la sal, el pebre i la nou moscada i la carn a trossets petits i només cal esperar que tot s'integri bé. Ho sabem perquè la massa es desenganxa de les parets de la paella. Ho aboquem tot en una safata perquè es refredi. Jo, un cop va estar a temperatura ambient, la vaig posar a la nevera fins l'endemà, que va ser el dia que vaig fer les croquetes.

Per fer-les també hi ha tècniques diferents: fer servir dues culleretes per donar forma, fer-ho amb les mans o fer servir una mànega pastissera de broc gros i fer com un xurro llarg i després tallar-lo. Aleshores es passen per ou batut i farina de galeta i es fregeixen. I es mengen d'excursió, ojcors©.

Els ingredients per a 80 (!!!) croquetes són: 600 g de carn d'olla d'escudellada excursionista (raó, el sr. Vallès), 1 ceba grossa, 160 g de mantega, 160 g de farina, 1 l de llet sencera, oli, sal, pebre, nou moscada, 4 ous, 1/4 kg de farina de galeta i molta paciència.

(Gràcies al sr. Vallès, Mestre Escudeller, per la matèria primera.)

PD: Al títol no hi ha cap errata: si són excursionistes, no són croquetes sinó cocretes. Oi, Cuch?

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Minicroissants de frankfurt

2011-08-09T10:07:00.003+02:00

Vaig fer aquests minicroissants per al meu aniversari i la veritat és que van quedar força bons. No diria que són millors que els que es fan en alguns forns, però estaven prou bé. Els vaig fer de frankfurt, però els podria haver fet més variadets: de formatge, de sobrassada, de paté, de pernil... La propera vegada potser variaré una mica més. I segurament també els posaré sèsam torrat per damunt o llavors de rosella o ametlla picada. Ja veurem.

Una altra de les coses que faré diferent serà comprar un altre tipus de pasta de full. Jo en volia de la congelada però no en vaig trobar i la vaig haver de comprar fresca, que és rodona. I aquest és el "problema", ja que la congelada sol ser rectangular i així s'aprofita millor.

S'aprofita millor perquè la massa, un cop estirada, s'ha de tallar a triangles. Si són isòsceles, millor. Col·loquem el triangle posant a la base una salsitxa petita de frankfurt, de les de còctel. Aleshores s'embolica la salsitxa amb la massa i els extrems es giren fent forma de croissant. Es pinten amb ou batut amb una mica de sucre i es posen al forn preescalfat. La temperatura i el temps depèn del tipus de fabricant, per tant, el millor és seguir les instruccions.

Si hagués tingut el sèsam el dia que els vaig fer, els l'hauria posat just després de pintar amb ou i abans de ficar-los al forn.

Els ingredients per a uns 20-25 croissants són: un paquet de pasta de full, un paquet de salsitxes de frankfurt petites, 1 ou i 1 cullerada de sucre.

(Gràcies a la BertaVF, que va ser una marmitona -pinxe- excel·lent!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Gaspatxo de síndria

2011-08-05T10:29:00.001+02:00

Aquesta és ben bé una recepta d'estiu estiu. No només pels ingredients sinó perquè és d'allò més refrescant. I als amants de la barreja dolç-salat els encantarà.

L'elaboració és senzillíssima perquè l'únic que s'ha de fer és triturar els ingredients. Ara bé, paga la pena dedicar una estoneta a pelar els tomàquets i treure les llavors de la síndria. Per pelar els tomàquets va molt bé escaldar-los en aigua bullent 20-30 segons i aleshores la pell surt molt fàcilment. Hi ha qui també treu les llavors del tomàquet, però a mi no em molesten gens. Més aviat, el que em molesta és veure com en algunes receptes es treuen i... es llencen!!!

Un cop tenim els tomàquets i la síndria nets i a trossos, els triturem amb una mica de sal, de pebre, d'oli, de vinagre, de salsa Perrins i d'unes fulles de menta. Les quantitats van a gust del consumidor. Jo, a més, li afegeixo una mica d'all perquè m'encanta. I, de vegades, li afegeixo també, un tros de cogombre.

Un cop triturat tot, ho posem a la nevera fins l'hora de menjar-nos-el perquè estigui ben fresquet.

Els ingredients per a dues persones són: 4 tomàquets madurs, 2 talls de síndria, 1/2 cogombre petit, sal, pebre, oli, vingre, salsa Perrins, all i menta.

(Gràcies a Los otros, que me'l van donar a tastar per primera vegada.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Cuscús amb verduretes a la planxa

2011-08-05T10:25:00.000+02:00

Aquest és un dels meus plats preferits, sobretot a l'estiu. El vaig aprendre a fer quan vivia a Londres, però no perquè sigui gaire típic d'allà, que va!, sinó perquè mi Carmen el feia força sovint. De fet, vaig aprendre a cuinar moltes coses d'ella.

L'avantatge d'aquest plat és que el cuscús es fa en un moment i que es pot acompanyar de qualsevol hortalissa o verdura o el que sigui que tinguem a la nevera. Aquell dia jo el vaig fer amb ceba, xampinyons, pebrot vermell i carbassó. D'altres vegades, he posat pebrot verd, tomàquet, espàrrecs, albergínia, pastanaga, carxofa... El que sigui que tinguem. I només s'han de tallar a trossos i fer-los a la planxa. Mentrestant, es fa el cuscús.

El que faig és mesurar el mateix volum de cuscús que d'aigua. El cuscús el poso en un plat fons i li afegeixo sal, pebre i comí en pols. Quan l'aigua bull, la tiro per damunt i el tapo amb un paper de cuina perquè s'absorveixi el vapor. Si el tapés amb una tapadora, el vapor es condensaria i les gotes caurien sobre el cuscús i el mullarien. Quan el cuscús ha xuclat tota l'aigua, el moc amb una forquilla perquè el gra quedi solt i no pastós. I s'ha de menjar al moment, com la pasta. Ho poso tot en un plat, cuscús i hortalisses, i li tiro un rajolí d'oli. Mmm...

Els ingredients per a una persona són: 1 tasseta de cafè de cuscús, 1 tasseta de cafè d'aigua, un tros de pebrot vermell, 1 ceba, 1/2 carbassó, 4-6 xampinyons, sal, pebre i comí en pols.

(Gràcies a mi Carmen per les receptes compartides a la cuina de 5C Craven Park NW10)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Pollastre semitandoori

2011-08-05T10:04:00.004+02:00

Aquesta és la part de la proteïna carnívora del plat combinat aquest. Li he posat de nom semitandoori perquè ni queda tan fort de gust ni tan vermell ni tan tan com el que puguis menjar a un restaurant indi. (Hoops, ¿cuándo vamos al Om?)

Jo vaig utilitzar un pit de pollastre. És cert que el pit és la part més seca del pollastre, però com que es macera en iogurt una estona, va quedar prou bé. Vaig fer a trossos el pollastre i el vaig macerar amb iogurt grec i una cullerada de tandoori blend durant mitja hora, més o menys.

El tandoori blend no és altra cosa que la barreja d'espècies. Jo en tinc un pot que vaig comprar a Londres -fins i tot crec que és del Tesco- i a l'etiqueta diu que hi ha coriandre, comí, all, xile, sal, gingebre, pebre dolç, llorer, canyella, anís estrellat, pebre negre, clau, cardamom i cúrcuma. Tot en pols.

Després de macerar, el vaig coure a la planxa, tot i que ho podria haver fet al forn. Juraria que tandoori en realitat vol dir forn.

Els ingredients per a una persona són: 1 pit de pollastre, 2 cullerades de iogurt grec i 1 cullerada de tandoori blend.

(Gràcies al Tesco, suposo, perquè no només tenien la mescla feta sinó que a l'etiqueta hi havia la recepta.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Pastanagues al gingebre

2011-08-05T09:58:00.001+02:00

Jo sóc de plat únic. Vull dir que m'agrada menjar-m'ho tot en únic plat. I m'agrada que el plat sigui gran perquè les diferents coses que m'he de menjar puguin tenir cadascuna el seu espai i que no es barregin. Ja les barrejaré jo si vull.

Un dia em vaig fer aquest plat combinat: puré de patata, pollastre semitandoori i pastanagues al gingebre. El puré era de sobre, el vaig fer en un pim-pam i era força bo. El pollastre semitandoori l'explico aquí. I les pastanagues a continuació.

La veritat és que no tenen cap secret. Vaig pelar-les, vaig rentar-les, vaig tallar-les a rodanxes i vaig barrejar-les en un bol amb sal, pebre, ratlladura de llima, gingebre i oli. Les vaig posar a l'estoig de vapor i cap al fron preescalfat a 200ºC durant uns 15 minuts. Van quedar cuites, però cruixents. No m'agraden ni la verdura ni les hortalisses massa cuites.

Els ingredients per a un persona són: 2 pastanagues, sal, pebre, 1 cm de gingebre fresc ratllat (o 1 culleradeta de gingebre en pols), la ratlladura de mitja llima (o llimona si no en tenim) i oli.

(Gràcies al Jamie, perquè crec que la recepta la vaig treure d'ell.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

La galette des champions

2011-08-02T11:21:00.000+02:00

No sé quin dia de maig el Barça va guanyar la Champions. El nostre gestor cultural preferit no donava l'abast: final de Champions i Primavera Sound. Dos compromisos ineludibles. Es veu. Com que jo visc a prop del Fòrum i tinc tele, em va demanar si podia venir a veure el partit entre concert i concert. Ojcors©.

Feia temps que volia obrir el paquet de farina de blat sarraí que tenia. Bé, obrir el paquet i gastar la farina. Per tant, aquell vespre vaig fer galettes, que no són altra cosa que creps salades, però si els bretons en diuen galettes, jo també. El Barça va guanyar; per això la recepta es diu així.

La gràcia de la recepta és fer-la amb aquesta farina. No és que no es pugui fer amb farina de blat "normal", ni molt menys, però la de blat sarraí no només té un altre gust, sinó que també té una altra textura. És com més fina. No ho sabria explicar.

La massa es fa en un moment. Només s'han de batre bé la farina, l'ou, la sal, l'aigua i la mantega fosa i deixar-la reposar 2 hores aproximadament. Es veu que com més reposa millor. Però no sé per què.

Un cop reposada, es posa un cullerot de la massa en una paella antiadherent ben calenta i aquesta es va movent fins que la massa ocupa tota la base de la paella. L'ideal és que quedi una capa fina. Quan la galette ja està cuita (torradeta) per un costat, li donem la volta i, mentre es fa l'altra cara, hi afegim els ingredients perquè es vagin escalfant (verduretes i pernil), fonent (formatge ratllat) o coent (ou). Jo vaig posar el que vaig trobar a la nevera: xampinyons i espàrrecs (que vaig coure abans de posar-los a la galette), formatge ratllat (crec que era emmental), trossets de pernil i ou.

Els ingredients de la massa per a 4-6 galettes són: 125 g de farina de blat sarraí, sal, 1 ou, 25 cl d'aigua freda i 20 g de mantega fosa.

Per al farcit podem fer servir el que vulguem o tinguem.

(Gràcies a la Gemma, que seva va ser la primera galette que em vaig menjar a la vida.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Remolatxa beguda i mastegada

2011-07-15T18:18:00.000+02:00

Aquestes receptes també formen part del Disney Princess Lunch.

He començat l'àpat amb un aperitiu que consistia en un suc. Sí, m'he begut un suc de remolatxa. I no, no ha estat idea meva sinó de la Tracy, que de tant en tant penja uns sucs d'allò més apetitosos. Friquis, però apetitosos.

El més complicat de tot ha estat pelar i tallar la remolatxa sense tocar-la directament amb els dits per evitar tenir-los tenyits durant dies. Ho he fet amb uns guants. Per tallar la poma no m'han calgut guants, però. I tampoc per treure-li la pell a la mitja llima. He posat tots els trossos de remolatxa, poma i llima a la liquadora, juntament amb un grapat de julivert. Sí: julivert. Ja he dit que era un suc friqui. I això encara pot semblar més friqui, però era taaan bo... Llàstima que només hagi sortit un got petit...

Els ingredients per a 1 got petit (200 ml) són: 1 poma, 1 remolatxa (la meva tenia la mateixa mida que la poma), mitja llima i un grapat de julivert fresc.

Però l'entrada també diu "mastegada" i és que també m'he fet la guarnició per a la sípia a la planxa a base de remolatxa. L'he feta a trossos i l'he posada a macerar 5 minuts en marduix, all picat, sal, pebre, oli i vinagre balsàmic. I l'he cuit al forn a 200ºC durant 40 minuts dins d'un estoig de vapor. I no sé si lligava amb la sípia, però m'ho he menjat tot la mar de bé!

Els ingredients per a una persona són: 2 remolatxes mitjanes, marduix, 1 gra d'all, oli, sal, pebre i vinagre balsàmic.

(Gràcies a l'atreviment de la Tracy a l'hora de fer servir la liquadora i a la Gemma i la Noe per l'estoig Lekué.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Amanida de síndria i feta

2011-07-15T17:44:00.002+02:00

Si fa dos dies vaig dinar com una reina, avui ho he fet com una princesa. Princesa Disney, eh? Bàsicament perquè tot era rosa: l'aperitiu, l'amanida i la guarnició de la sípia a la planxa. Gairebé un menú complet!

L'amanida no era la primera vegada que la feia; ara ja deu fer un parell d'anys que la vaig descobrir i és boníssima i molt refrescant. D'entrada pot semblar una combinació rara, però als amants del dolç i salat els agradarà molt. Crec.

Com que és una amanida, el procediment és bàsic: tallar i barrejar. Fi de l'explicació. L'únic "més elaborat" que he fet ha estat macerar 15 minuts la ceba ben fineta en suc de llima.

Els ingredients per a 2 persones són: 1 ceba tendra petita, el suc de mitja llima (o llimona si no en tenim), 2 talls grossos de síndria, olives negres, 150 g de feta ratllada o a trossets, menta i oli. Sal no, que el formatge ja és saladet.

(Gràcies un cop més a la Nigella Lawson, que va dedicar un capítol a la pink food.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Musclos a la mostassa 2x1

2011-07-13T22:42:00.001+02:00

Avui he dinat com una reina. Com una reina republicana, eh? Al matí he anat al mercat i he comprat musclos. I quan he arribat a casa, he fet una mica de recerca internetística per veure si trobava alguna recepta que m'inspirés. I n'he trobat un parell: una la reservo per a un altre dia (Musclos en escabetx) i l'altra l'he adaptada als meus gustos.

En realitat, la recepta en si és una salsa, perquè els musclos s'obren al vapor amb una fulleta de llorer, un gra d'all, uns grans de pebre i sal. En menys de 5 minuts, els musclos estan oberts. Només queda separar les closques, deixar la meitat que duu el musclo i tirar la salseta per damunt. Un aperitiu boníssim! Però com que no només d'aperitiu viu una reina -reina republicana, insisteixo-, també m'he fet un plat de pasta: he tret els musclos de les closques, els he barrejat amb la salseta i ho he abocat tot damunt d'un plat d'espaguetis. Tant l'aperitiu com el plat eren bo-nís-sims. Repetitiu, però boníssim.

La salsa és molt facileta. Només sal sofregir ceba i all. Quan estiguin enrossits, s'afegeix mostassa, un rajolí de vi blanc, un got de l'aigua d'obrir els musclos, sal, pebre, anet i una culleradeta de farina de blat de moro. Que faci xup-xup un parell de minuts perquè lligui tot bé i ja està llesta per posar-la damunt dels musclos de l'aperitiu o per barrejar-la amb els muclos de la pasta.

Els ingredients per a 2 persones són: 1 kg de musclos, 1 ceba, 2 grans d'all, 1 cullerada de mostassa (en gra o de Dijon), un rajolí de vi blanc, un got de l'aigua d'obrir els musclos, 1 culleradeta de farina de blat de moro (maizena), anet, llorer, sal, pebre i 150 g de pasta.

(Gràcies a la peixatera per col·locar els musclos just quan jo passava per davant.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Alvocats farcits

2011-06-19T21:00:00.002+02:00

La Berta ha vingut a dinar. Volia fer els rotllets d'albergínia per al concurs #HEMC55. Però havia de fer alguna cosa més. I he recordat una recepta d'alvocats farcits que volia fer i que després no he seguit perquè de la llista d'ingredients només tenia els alvocats. Així que m'he inventat la recepta. Bé, m'he “inventat” la recepta, que tampoc no és res de l'altre món.

He buidat els alvocats i he conservat les closques. He aixafat la polpa i l'he barrejat amb uns tomàquets cirerols a trossets, una mica de blat de moro, gambes, suc de llimona, sal, pebre i coriandre. Les gambes les he fregit una mica primer, amb sal i pebre dolç. N'he reservat dues per decorar i la resta les he fet a trossets.

Aleshores he farcit de nou les closques d'alvocat i hi he posat les gambes per decorar. Hauria volgut posar també mig cirerol, però ja no me'n quedava cap. Aixxx...

Els ingredients per a dues persones són: 2 alvocats, 2 cullerades de blat de moro cuit, 8 cirerols (reservar-ne dos per decorar), 150 grams de gambetes pelades (reservar-ne també 4 per decorar), sal, pebre, pebre dolç, coriandre i suc de llimona o de llima.

(Gràcies a Oriental y tal, per ensenyar-me una recepta que no he seguit.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Rollitos de berenjena y feta

2011-06-19T20:56:00.000+02:00

(Esta es mi entrada para el concurso HEMC#55.)

Desde el primer momento en que vi esta receta de Nigella Lawson, supe que la haría y que me encantaría. Y así ha sido. Y, cuando vi que el concurso HEMC#55 iba de rollitos, me la guardé para participar con ella en él.

Para hacer estos rollitos, hay que cortar las berenjenas a lo largo y lo más finas que podamos. Les ponemos sal y las dejamos un rato en un escurridor para sacarles el amargor.

Mientras, rallamos el queso y lo ponemos en un bol. Le añadimos la menta picada, un poco de pimienta negra molida y una cucharada de zumo de limón o lima. Sobre todo, no tenemos que ponerle sal, ya que el queso es bastante salado. Si nos gusta el picante, podemos picar un chile rojo y añadírselo también. Lo mezclamos todo bien.

Lavamos las tiras de berenjena y las secamos bien. Las pintamos con aceite, les ponemos un poquito de sal y las hacemos a la plancha, 2-3 minutos por cada lado.

Finalmente, solo queda rellenarlas con la feta y... ¡comérselas!

Los ingredientes para dos personas (8 rollitos) son: 1 berenjena grande, 250 g de feta, menta fresca, zumo de limón, pimienta negra molida, aceite. Si las queremos ardientes, un chile rojo.

Bi Bi Bi eS Bi (Brown Butter Banana Strawberry Bread o Pa de maduixa i plàtan)

2011-06-18T11:40:00.002+02:00

La foto no li fa justícia. De totes les que vaig fer, l'única que se salva és aquesta. Però ara mateix vaig a ensenyar-vos quina pinta feina al natural: AQUÍ! Ara no només heu vist com era sinó que ja sabeu d'on vaig treure la inspiració. Joy the Baker fa honor al seu nom i al seu nick.

Vaig veure la recepta uns dies abans que se m'acudís d'omplir la ~~capsa de mistos~~ casa d'una, dues, tres, quatre (família VF), cinc, sis (mitja famíla PM), set, vuit (-una altra- família PM), nou, deu (dos terços de família CB), onze (Hoops, de Hoops&Yoyo) i dotze (Yoyo, de Hoops&Yoyo) persones. No sé on hauria col·locat els 4 i 1/3 membres de la família CG o els membres de les famílies PM i CB que faltaven...

(De debò, Geni, tan difícil és explicar la recepta i prou...?!?!?!)

Doncs vaig veure aquesta recepta i la vaig voler fer per tres motius:

MOTIU 1: Aquesta és una recepta que S'HA DE FER. Perífrasi d'obligació.
MOTIU 2: Les maduixes són la meva fruita preferida de tooota la vida.
MOTIU 3: Les maduixes són l'ingredient del concurs del mes de juny.

(Aaah, sí, el concurs... Espero que la linda jarochita vulgui participar amb aquella beguda que va servir d'aperitiu de les margarites...)

El primer que cal fer és fondre la mantega a foc suau i deixar-la coure uns minuts fins que comença a fer olor com de mantega cuita/torrada i s'enfosqueix una mica (d'aquí les primeres B del nom: brown butter). En aquest punt es retira del foc i es deixa refredar una mica.

En un bol hi posem la farina tamisada, el sucre, el bicarbonat, la sal i la canyella. D'això en anglès se'n diu dry ingredients: ingredients secs. En un altre bol batem els ous, el iogurt i la vainilla. I també aquí hi afegim els plàtans (tercera B: banana) ben aixafats amb una forquilla. Quan la mantega està tèbia, la hi afegim també. D'aquests se'n diu wet ingredients: ingredients humits. Doncs ara, els ingredients humits es tiren al bol dels secs i s'integren bé. I en aquest punt s'hi afegeixen les maduixes (la S: strawberry) a trossets i es remou una mica més la massa, just perquè es barregin bé. Les maduixes són delicades i no volem que es desfacin.

Aboquem la massa en un motllo de plumcake (i per això tindrà forma de la quarta B: bread) que prèviament haurem greixat amb una mica de mantega i farina. Quan la massa estigui al motllo li posem per damunt llesquetes de maduixes per decorar-lo. (Si no m'enteneu, torneu a mirar la foto de la Joy aquí.) Aleshores el posarem al forn preescalfat a 170ºC durant 45-60 minuts, depenent del nostre forn. Als 45' podem punxar-lo per veure si l'escuradents o el ganivet o el que sigui que utilitzem surt net o no.

Els nord-americans encara no han descobert (o no han volgut fer-ho) les virtuts del sistema mètric decimal, per la qual cosa vaig haver de convertir les ounces i les cups. Les teaspoon i les tablespoon no sempre equivalen al que que cap a les nostres cullerades i cullleradetes, però per a aquesta recepta no hi ha problema. Vaig comprovar que una cup equivalia a dues mesures del potet del iogurt. (I, si un es mira de prop els ingredients i les quantitats, veurà que aquesta recepta no deixa de ser una american version de la coca de iogurt.)

Els ingredients que van tastar 12 persones són: 180 g de mantega, 4 mesures del potet de iogurt de farina tamisada, 1'5 mesures del potet del iogurt de sucre morè, 1 culleradeta de bicarbonat, 1/2 culleradeta de sal, 3/4 de culleradeta de canyella en pols, 1 culleradeta d'extracte de vainilla, 2 ous grossos, 1/2 iogurt, 2 plàtans madurs, 10-12 maduixes madures.

(Gràcies a la Joy per la recepta i al bebè L dels VF per l'Abstracte en verd núm. 1 (: )

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Baba ganush (paté d'albergínia)

2011-06-17T22:23:00.004+02:00

Darrere d'aquest nom s'amaga un dels meus plats preferits de la cuina de l'Orient Mitjà. La primera vegada que el vaig tastar va ser a Israel, camuvan! [Si algú sap hebreu, s'escriu caf mem vav bet nun.] Després el vaig començar a demanar al Karakala, un dels primers restaurants libanesos de Gràcia. (Per què és libanès, oi?) I molt després el vaig començar a cuinar jo.

La clau és tenir la tahina (pasta de sèsam) que, actualment, no és gens difícil de trobar: ni en alguns pakis ni a les botigues de productes naturals i sans i ecològics i bla-bla-bla...

Normalment la faig amb la batedora, tot i que he de vigilar de no triturar-la excessivament perquè aleshores no m'agrada tant. Fer-la és un moment, però abans cal invertir una estona a escalivar l'albergínia. Jo la poso durant 30-40 minuts al forn a 200ºC, tot depèn de la mida i de la quantitat.

Un cop fetes, es pelen, es colen (perquè de vegades tenen aigua) i es posen en un got de batre amb la tahina, una mica de suc de llimona, all, sal, pebre i oli d'oliva. I es bat. Per servir-la, la podem posar en un platet i posar-hi julivert fresc picat i un rajolí d'oli. O, fins i tot, una mica de pebre vermell. Ah, i s'ha de menjar amb de pita, eh? El pa s'humiteja una mica i es posa a la torradora o al forn uns minuts perquè s'escalfi una miqueta, que així és més bo.

Els ingredients per a un aperitiu de 3-4 persones són: 1 albergínia grossa o 2 de petites, 1 cullerada de suc de llimona, 2 cullerades de tahina, 1 gra d'all, sal, pebre, oli d'oliva, julivert fresc i pa de pita. Normalment, sempre acabo afegint una mica més d'alguna cosa fins que és del meu gust. De vegades, també li poso una punteta de comí en pols.

(Gràcies a Ihvh per crear les albergínies. Amén.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Amanida alemanya?

2011-06-17T18:02:00.002+02:00

No sé per què aquesta amanida es diu així. Un cop vaig preguntar a una noia alemanya si ella li deia així i em va dir que no, que li deia amanida de patata. Lògic. Als francesos els passa el mateix amb la truita. I suposo que als russos, també. Però amb l'altra amanida. En qualsevol cas, és un dels meus plats de tàper recurrent, especialment a final de curs quan comença a fer caloreta. A més, és fàcil d'improvisar que els ingredients són d'allò més fàcil de trobar a les neveres de la gent en general i de la meva en particular.

La patata m'agrada fer-la al vapor. Fa anys que vaig deixar de bullir-les quan vaig descobrir quin gust tan diferent que tenien fetes al vapor. I sobretot, quina textura tan diferent! Normalment l'acompanyo de trossets de salsitxa de frankfurt passats per la paella o de tonyina. També duu ou dur i la salsa. La salsa la faig a base de iogurt i no de maonesa perquè no la trobo tan embafadora. La veritat és que no sóc gaire de maonesa, a no ser que la faci la meva mare d'estiu, que aleshores m'hi llanço a devorar-la tot lluitant a mort amb la resta de membres de la família d'estiu. (La filla és artista, BTW...)

Sempre perdo el fil... La salsa. La salsa la faig amb iogurt, mostassa, oli, sal, pebre i, si en tinc, cogombrets picadets. El dia de la foto, però, no em tenia i, per tant, no n'hi vaig posar. Això sí, si l'amanida la faig per endur-me-la de dinar de tàper, mai no li poso la salsa. La salsa la hi tiro en el moment de menjar-me-la.

Els ingredients de l'amanida per a dues persones són: 2-3 patates, 1-2 ous durs (segons la gana), 2-4 salsitxes de frankfurt o una llauna de tonyina.

Els ingredients de la salsa per a dues persones són: 1/2 iogurt natural (grec o "de vidre", millor), 2 cullerades de mostassa (a l'antiga, de Dijon o de la que més ens agradi), un rajolí d'oli d'oliva, sal, pebre i 4-6 cogombrets en vinagre ben picats. Aquestes quantitats es poden augmentar/disminuir segons el gust de cadascú.

(Gràcies a la Mireia Carbó, que em va ensenyar que, quan una salsa la trobi embafadora perquè duu maonesa, li posi iogurt grec.)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Seitons en vinagre (primer) i oli (després)

2011-06-13T11:58:00.001+02:00

Jo no tinc diners. No tinc diners per portar a arreglar l'ordinador cada cop que hi ha alguna cosa que no rutlla. Jo no sóc informàtica. No sóc informàtica per poder-me arreglar les cosetes que li passen, a l'ordinador. Però sí que tinc uns parents molt simpàtics i bones persones que m'arreglen les cosetes de l'ordinador i, a canvi, els pago en espècies. (Les cursives són per animar la propera trobada familiar... Hehehe...)

Aquests seitons són l'última espècia que he pagat.

Ja sé que sempre dic el mateix, però de debò que són molt fàcils de fer. Ara, també diré que netejar-los és un pal que t'hi ******. Per això només els faig mooolt de taaant en taaant.

Per a mi, netejar-los vol dir treure'ls el cap, els dintres (budells, etc.) i l'espina menys la cua. D'aquesta manera queden oberts, però el cos enganxat per la cua, i en dues meitats. Com un triangle isòsceles, vaja. S'entén?

Un cop nets, els poso en un safata o un tàper i els tiro vinagre amb aigua tèbia i sal. Aleshores van a la nevera durant una hora o dues, segons el temps que tingui. Els hi poso tapats amb film o amb la tapadora del tàper. Passada l'estona els escorro bé i els col·loco, sense amuntegar-los gaire, en un tàper (el mateix, un cop net, o un altre) i hi poso all i julivert picat. Finalment, els cobreixo amb oli d'oliva bo. Jo faig servir el de la cooperativa de l'Arboç. (És que hi ha un excursionista slash bon home que fa negoci amb la resta d'excursionistes slash bons homes i bones dames...)

Els torno a posar a la nevera ben tapats i deixo passar almenys 3-4 dies abans de menjar-me'ls. Espera! Menjar-me'ls? Ara que hi penso... crec que mai no he menjat seitons fets per mi. Sempre els regalo... De vegades encara em sorprèn que tonta que sóc... Però tinc un netbook de recanvi mentre el portàtil se m'arregla, eh!

Els ingredients per a no sé quantes persones, tot depèn de la gana que tingui/n i de les ganes slash temps que tingui/n de netejar peix són: 1/2 kg de seitons, 50 ml d'aigua tèbia, 250 ml de vinagre de poma, oli, sal, all i julivert.

(Gràcies a la meva IT Crowd personal i familiar. God bless them!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Musclos a la marinera menorquina

2011-06-12T19:20:00.002+02:00

M'he assegut a mirar els llibres de cuina d'altres llocs que tinc. Buscava alguna recepta que portés musclos, perquè ahir vaig comprar-ne i volia fer-los d'alguna diferent. Normalment els obro al vapor i els poso a l'amanida. Sense closca, esclar.

Aquesta recepta tampoc és que sigui gaire diferent perquè els musclos també van oberts al vapor. En una cassola hi posem mig got d'aigua, una fulla de llorer, dos grans d'all i unes boletes de pebre. Hi posem els musclos i tapem l'olla. I, mentre s'obren, sofregim la ceba i l'all. Quan comencin a enrossir, hi afegim el pa ratllat (i això fa que la recepta sigui menorquina, perquè a Menorca tot el que va al forn a gratinar duu pa raat). A continuació, hi tirem el vi, el suc de llimona, el llorer, la sal, el pebre i aigua de coure els musclos. Ho deixem coure 3 minuts i ho retirem del foc. En una cassola que pugui anar al forn, hi posem els musclos oberts només amb la part que té el musclo. Hi aboquem la salseta i julivert picat i els posem 10 minuts al forn preescalfat a 180ºC. Estan per sucar-hi pa!

Els ingredients per a una persona si els menja com a plat o per 3-4 persones si són d'aperitiu són: 1/2 kg de musclos -de roca-, 50 ml de vi blanc, 1 ceba petita, 3 grans d'all, 2 fulles de llorer, 1 cullerada de suc de llimona, 1 cullerada de pa ratllat, oli, sal, pebre mòlt i en gra, julivert i pa, per sucar-hi. De l'aigua de coure musclos, aprofitarem 50 ml.

(Gràcies a Cocinería menorquina de Miguel Olives R. perquè d'aquí he tret la recepta. I gràcies a ma mare d'estiu pel canviasso!)

¡Para Silvi&friends, la receta en castellano está aquí!

Alvocat, mozzarella i tomàquet: amanida o torrada?

2011-06-11T21:00:00.001+02:00

Avui tenia -i encara tinc- un munt de coses a fer. Preparar el dinar havia de ser pim-pam. Encara que el dia sigui de tardor, em venia de gust una amanida. I tenia un alvocat per gastar ja. I una mozzarella que caducava l'11/6/11. Dos més dos fan quatre, oi? Doncs un alvocat més una mozzarella fan una amanida boníssima.

I mentre començava a tallar el tomàquet, he vist el pa. I això és el que ha començat a passar dins de la meva ment:

I si em faig una torrada d'amanida? Aguantarà la calor del forn, l'alvocat? La deu aguantar perquè l'altre dia vaig veure una recepta de quiche que duia alvocat. Ah, sí, aquesta recepta l'he de provar. Però ha de ser en una margaritada. Mmm... margarites... Aquell parell n'ha d'organitzar una ja! Perquè ja és juny i aviat serà juliol. Ah, juliol... Vacances... Bye, bye, Renfe i la mare que et va parir!

I no segueixo "reproduint" el meu pensament perquè començaven els insults i els renecs. Però he fet la torrada i l'alvocat ha aguantat la calor.

L'amanida és fàcil de fer: es tallen els tomàquets, el formatge i l'avocat i s'hi afegeix oli, sal i orenga. Fer la torrada també és fàcil: s'unta el pa amb alvocat, s'hi afegeixen un parell de rodanxes de tomàquet i un parell de formatge i s'hi tira sal, orenga i oli.

Els ingredients per a una persona són: 1 llesca de pa, 2 tomàquets grossets, 1 mozzarella, 1 alvocat petit, sal, oli i orenga.

(Gràcies a mi, que de vegades tinc bones idees!)

Concurs (2): Tomàquets

2011-06-11T20:34:00.001+02:00

Hola!

Aquí teniu la recepta guanyadora del mes de maig. Podem dir que la Berta, que és la guanyadora rotunda i absoluta, no ha tingut rivals! Hehehe... Jo la provaré SEGUR! Això que dugui canyella... mmm...

Salsa de tomate con canela

Ingredientes:

Tomates (yo he usado casi 1 kg)

Sal

Azúcar

Aceite

Canela

Queso parmesano rallado

Pasta rellena

Escaldamos los tomates para poder pelarlos bien, una vez pelados los trituramos bien, si tenéis chino, lo pasáis por él, yo como no tengo, los trituro con la minipimer.

En un sartén ponemos un poco de aceite y cuando este caliente añadimos el tomate, le echamos sal y azúcar hasta dar con el puntillo. Después le echamos una pizca de canela y removemos.

Por otro lado vamos haciendo la pasta, cuando este lista, la emplatamos y le ponemos por encima un poco de la salsa de tomate y le echamos queso parmesano recién rallado.

¡A comer!

(Gràcies a la Berta per participar! Sense ella aquest mes hauria estat... trist.)

"Guemista" o pimientos rellenos

2011-06-04T23:29:00.003+02:00

Esta es mi receta para participar en el concurso COMIDA PARA LLEVAR de Sabores de colores.

Aunque parezca que sea una receta que requiera mucha elaboración, la verdad es que es más rápida de preparar de lo que parece.

A pesar de que esta receta la saqué de un libro de recetas griegas que compré allí, rellenar hortalizas es algo habitual en la cocina mediterránea en general. De hecho, no sé si el nombre -guemista- se refiere a pimiento relleno, a hortaliza rellena o, simplemente, a rellleno. ¿Algún/a griego/a en la sala?

Lo que sí sé seguro es que está deliciosa y que aguanta muy bien ser comida de táper.

Ingredientes para dos personas

2 pimientos para rellenar (rojos, verdes o amarillos, al gusto; lo importante es que se aguanten "de pie")
1 cebolla pequeña
2 tomates maduros rallados
180 g arroz (pesado en crudo)
200 g carne picada de ternera
50 ml de vino blanco
1/2 cucharadita de azúcar
orégano
romero
ajo
sal
pimienta
aceite de oliva

Elaboración

Cortar la parte superior de los pimientos, limpiarlos de las semillas y reservarlo todo.
Picar la cebolla y sofreírla.
Añadirle la carne picada, el orégano, el tomillo, el tomate rallado, el azúcar, la sal, la pimienta y el vino. Dejarlo cocer unos 20-30 minutos a fuego medio.
Mientras, cocer el arroz con sal y dos dientes de ajo. Escurrirlo bien y reservar.
Mezclar el arroz con la carne y rellenar los pimientos.
Colocar los pimientos con la tapa en una fuente para el horno y echarles un chorrito de aceite de oliva por encima.
Cocerlos en el horno precalentado a 170ºC durante 30-40 minutos.
Si vemos que el pimiento se quema por encima y aún no está cocido, lo podemos tapar con papel vegetal de hornear.

Quiche capresse

2011-05-29T16:28:00.004+02:00

Divendres passat era l'encarregada del sopar. Del sopar per a uns quants. Si alguna cosa tenia clara, era que havia de dur TOMÀQUET. Per què? Doncs perquè és l'aliment del concurs d'aquest mes. Concurs que està en estat crític. Gairebé puc sentir el piiiiiii que anuncia el final de la seva curta existència, a no ser que de sobte aparegui el Dr. McDreamy o el Dr. McSteamy per salvar-li la vida. El Dr. House, millor que no aparegui...

No sé si la recepta us motivarà a participar al concurs, però jo us animo a provar-la un dia perquè es fa en un tres i no-res i està boníssima! A més, com que es pot fer trampa i comprar la base precuinada, encara és més senzilla de fer.

Per coure la massa cal seguir les indicacions del fabricant. Tot i que les diferents marques de pasta brisa que he fet servir diuen que cal punxar la base abans d'introduir-la al forn per evitar que es bufi, jo a més sempre la folro amb paper d'alumni (la part brillant tocant a la massa) o de forn i hi poso 2kg de mongeta seca perquè el pes impedeixi que la massa es bufi.

Un cop cuita, distribuïm la mozzarella a trossos i els tomàquets cirerols (us juro que no m'he inventat això de cirerols!). En un got de batedora elèctrica hi posem els ous, la llet, la sal, el pebre, la nou moscada i l'alfàbrega i ho batem. Aboquem aquesta barreja a la quiche i cap al forn. El forn ha d'estar a 180ºC i la deixarem uns 20 minuts. (Ara mateix no recordo el temps exacte que va estar, però quan veiem que l'ou ja ha quallat, ja es pot treure.)

Els ingredients que es necessiten són: 1 paquet de pasta brisa precuita, 1 bola de mozzarella, 12-18 tomàquets cirerols, 4-5 ous segons la mida, 1 got de llet (millor si és sencera), sal, pebre, nou moscada i un bon grapat alfàbrega.

(Gràcies als polítics que de tant en tant amenitzen els esmorzars excursionistes, especialment en cap de setmana d'eleccions...)

Pancakes amb maduixots i xarop d'auró

2011-05-29T10:43:00.000+02:00

He estat disciplina. Quan ha sonat el despertador a les 8 del matí, m'he llevat. Avui és diumenge. Avui és un d'"aquells" diumenges invertits, bàsicament, a corregir, corregir i corregir. Tant és: a partir del 2 de juliol, m'esperen 61 dies de va-can-ces.

Com que he estat disciplina, he pensat que em mereixia un premi. Com que em va sobrar massa de galette d'ahir (recepta en breu!), m'he fet un pancake. Gruixudet. Amb maduixots. I xarop d'auró. És millor corregir quan s'està content/a.

La recepta d'avui no és recepta perquè la massa ja la tenia feta i només n'he tirat una mica a la paella, he tallat maduixots i ho he regat amb xarop d'auró. I ara no em rentaré les dents: mentre em duri el gustet, corregiré contenta. I això l'alumnat ho agraeix...

Els ingredients per a una persona són: mig cullerot de massa de galette que sobri del dia anterior, 6 maduixots i xarop d'auró al gust.

(Gràcies a les sobres d'àpats anteriors perquè de vegades són realment inspiradores!)

Concurs (1): Espàrrecs

2011-05-14T14:01:00.002+02:00

Hola! Tot i que arriba amb uns dies de retard, aquí teniu l'entrada amb la recepta guanyadora del concurs.

La recepta amb més vots ha estat "Espárragos a la Pfanne mit Saltz". Potser algú pensarà que és estrany que la més senzilla de les tres sigui la guanyadora. Doncs no, no és estrany. De vegades, la cosa més senzilla pot ser d'allò més deliciosa. I, d'altres vegades, les trampes i els enganys poden fer guanyar concursos. Com que no en tinc proves, no acusaré públicament el guanyador -nooo, queee vaaa...!!!- ni diré el seu nom -tot i que tothom sap que el meu germà gran es diu Edu, oi? oi? oi?

En fi... Us deixo amb la "recepta" "guanyadora" del mes d'abril del 2011 i us animo a participar en el concurs del mes de maig. I també us animo a NO fer trampes -eh? eh? eh-du?

Espárragos a la Pfanne mit Saltz

Nombre de la receta: Espárragos a la Pfanne mit Salz

Tiempo estimado: 5 minutos

Dificultad: media

Precio receta: 1,50€

Maridaje: Martin Schaetzel Gewurztraminer Kaefferkopf 08

1\ Seleccionamos un buen manojo de espárragos.

2\ Cortamos con delicadeza la terminación esparraguil.

3\ Añadimos un poco de aceite a la “Pfanne”.

4\ Añadimos los espárragos cuando la “Pfanne” esté caliente.

5\ Agítense antes de usar.

6\ Retiramos y reservamos en búsqueda de la “Salz”.

7\ Añadimos la “Salz” al gusto.

8\ Procedemos a emplatar y listo para servir.

(Gràcies a tothom per participar i per votar. I gràcies al meu germà gran per no tornar a fer trampes, verdad? :P)

La granola mola!

2011-05-07T12:26:00.001+02:00

Ahir, mentre mirava el partit em vaig haver de buscar alguna feina per evitar menjar-me els dits: vaig fer granola i em vaig pintar les ungles de groc. No és la primera vegada. L'altra va ser un fracàs total. Estic parlant de la granola, perquè les ungles grogues són ja un clàssic aquesta primavera. Per cert, va ser començar a pintar-me les ungles de groc i començar a desmarcar-se el Maccabi. Què faré demà? M'hauré de pintar la meitat de les ungles verdes perquè la cosa estigui equilibrada... No m'està entenent ningú, oi? De fet, m'està llegint algú? Si és així: el Maccabi va de groc; el Panathinaikós, de verd. Els dos jugaran la final four de l'Eurolliga demà. Els dos són els meus equips preferits d'Europa. (El Maccabi, una miqueeeta més.)

La granola. Doncs la granola o el granola, no sabria molt bé quin article posar-li, és una mena de muesli, però torrat. La recepta l'he tret d'un llibre del Jamie (Ministry of food. Anyone can learn to cook in 24 hours), tot i que fa uns dies la Tracy en va publicar una també. En Jamie i la Tracy són gent que m'inspiren. L'un és un cuiner anglès força conegut; l'altra escriu un dels meus blocs de cuina preferits.

La granola. Doncs la granola és una recepta senzillíssima. "Senzillíssima" és una paraula que utilitzo molt en aquest bloc. Només cal barrejar civada, fruits secs, coco ratllat, canyella en pols, oli d'oliva i maple syrup. Es posa al forn preescalfat a 180ºC durant 25-30 minuts, es va remenant cada 5-10 minuts perquè no es cremi i, quan es treu del forn, s'hi afegeix fruita seca.

Els meus fruits secs van ser nous i castanyes. (Al Mercadona venen castanyes pelades i torrades.) Però s'hi poden posar ametlles, avellanes, festucs... La meva fruita seca van ser nabius. (Al Mercadona també en venen.) Però s'hi poden posar panses, orellanes d'albercoc o préssec... El maple syrup el vaig treure de Nova York; m'hi vaig comprar un potet i encara no l'havia obert. La recepta del Jamie Oliver diu que es pot substituir per mel líquida.

I per a què serveix la granola? Doncs es pot prendre com cereals "normals", amb llet o suc. També per acompanyar gelat, fruita o, en el meu cas, iogurt. Grec, millor. MOLT millor.

Els ingredients que es necessiten per a un pot d'un litre són: 200g civada, 150g fruits secs, 50g coco ratllat, 150g fruita seca, 1 culleradeta de canyella en pols, 3 cullerades d'oli d'oliva, 4 cullerades de maple syrup o de mel líquida.

(Gràcies a Déu que va guanyar el Maccabi! Hahaha!!! No, ara de debò: gràcies a la Sònia que no només em va voler deixar el llibre, sinó que va insistir perquè me l'emportés.)

Arròs amb botifarra i verduretes

2011-04-30T16:28:00.002+02:00

Avui he començat el dia amb un suc de pastanaga.

I he començat a fer el dinar amb un altre suc, aquest cop de tomàquet.

La liquadora pot ser realment addictiva. Sort que no ve amb un ampolla de vodka o el suc de tomàquet s'hauria convertit en un Bloody Mary i el de pastanaga en un... Tanned Margaret? (He de deixar de fer acudits que només jo entenc...)

Anem a l'arròs. Com que al matí he tret una botifarra per dinar, quan ha arribat l'hora de pensar quina recepta podria penjar avui m'he vist una mica limitada. He buscat receptes amb salsitxes, però tenia poca cosa. Bàsicament, tenia uns "Penne amb salsitxes" (uns macarrons de tota la vida, vaja!) i el "Gripau al cau". Aleshores he vist l'hora que era ja, tot el que encara havia de fer abans de dinar i he pensat que ja improvisaria. I això és el que he improvisat.

De tant senzilla i ràpida que és de fer (20'), gairebé fa vergonya penjar-la en un bloc de receptes haute cuisine que te cags com el meu... Però és ideal com a plat únic pim-pam de dissabte. Només cal bullir l'arròs i, mentrestant, fregir una mica la botifarra a trossos i afegir-li les verduretes tallades: all, ceba, pebrot verd i vermell, bròquil i xampinyons. Salpebrar, afegir una mica de romaní i un pebre de caiena. Això sí, sobretot sobretot sobretot CAL TREURE EL PEBRE DE CAIENA QUAN SERVIM EL PLAT PER EVITAR MENJAR-NOS-EL SENSE VOLER! I és que no es pot menjar mirant només la pel·li deldissabte de TV3; també cal mirar el plat de tant en tant...

Els ingredients per a una persona són: 1 tasseta d'arròs, 1 botifarra, 1 gra d'all, 1 tros de ceba, 1 tros de pebrot verd i un de vermell, 3-4 xampinyons, sal, pebre, romaní i 1 pebre de caiena. (Les verdures poden ser aquestes o altres que tinguem: pastanaga, porro, carbassó, albergínia...)

(No donaré les gràcies l'Ang Lee perquè per culpa seva m'he menjat el p-pebre...)

Cassoleta d'espàrrecs

2011-04-25T15:37:00.000+02:00

La llista de coses per fer d'avui era una miqueta llarga: acabar de recollir el pis (hehehe...), corregir tot el que tinc pendent (hahaha!!!), comptar les hores de classe que queden de cada matèria i reprogramar-les (JUAS! JUAS! JUAS! QUE ME PAAARTOOO!!!), trucar a l'Encarna, buscar quines són les dues lleis de la termodinàmica i fer un recordatori general del concurs supermegaguai que em vaig inventar i que no entenc com és que no m'han plogut receptes d'espàrrecs de totes bandes. (No, no, no: ara no hi ha rialles.)

Per animar/motivar la vostra participació, aquí teniu una proposta (que no podeu copiar, òb-vi-a-ment), aquesta cassoleta d'espàrrecs, que no és altra cosa que una versió low-fat&cholesterol free dels ous al plat. És ràpida de fer i de menjar. La gran dificultat rau a no cremar-se la llengua degut a l'ànsia que entra en treure la cassoleta del foc...

He dit "ràpida"? Doncs al gra! Es tallen els espàrrecs, es reserven les puntes i es posen en aigua bullent. Als 3 minuts hi afegim les puntes i als 2 minuts els traiem del foc i els escorrem. Els col·loquem a la cassoleta. Laminem els xampinyons i els distribuïm per la cassoleta. Salpebrem. Hi col·loquem els ous (sense closca, esclar). Salpebrem, de nou. En un bol barregem el iogurt, la ratlladura de llimona i l'all picat o ratllat i, quan està tot ben batut, ho posem per damunt dels ous. Fiquem la cassoleta al forn (preescalfat a 220ºC) durant 3-4 minuts i aleshores hi afegim el formatge ratllat i ho deixem 2 minuts més. Amb aquests temps, els rovells m'han quedat cuitets; si els voleu més cruets, reduïu els minuts.

Els ingredients per a una persona són: 2 ous, 3-4 espàrrecs bladers, 2-3 xampinyons, 1/2 gra d'all, 1 culleradeta de ratlladura de llimona, 2 cullerades de formatge ratllat, sal i pebre.

(Gràcies a tots vosaltres per les receptes d'espàrrecs que -encara no- m'heu fet arribar. I, si no me n'envieu cap, aneu a fregir espàrrecs!)

Batut de civada i maduixes i plàtan

2011-04-24T12:11:00.001+02:00

Vaja! Sí que m'ha passat el temps... I pensar que tenia dues receptes de guiness per "celebrar" St. Patrick's... Hauran d'esperar 11 mesos abans de ser publicades perquè a 24 d'abril crec que ja han passat els 8 dies de gràcia per felicitar el sant. Crec.

Peeerò avui m'he despertat amb ganes penjar una recepta. Com que ahir vaig comprar espàrrecs -ehem! ehem! algú es dóna per al·ludit/da...?- he pensat que la podria fer d'això, d'espàrrecs. Peeerò potser dino fora, potser em poso a endreçar aquest calaix desastre que és casa meva i se'm passa l'estona, potser és millor que sigui un esmorzar: magdalenes? nooo, que ja n'hi ha algunes... pancakes? nooo, m'hi estaré hores, me'n sortiran moltes i me les menjaré totes... ous ferrats? sardines a la brasa? nooo, que no tinc 10 anys ni estic a Piera... Total! que mentre em decidia, m'he preparat un bol de cereals. Encara que no ho sembli, jo sóc molt de cereals. I quan he obert la nevera per treure la llet, he vist les maduixes i el plàtan i he pensat que n'hi posaria també. I, aleshores, quan anava a abocar la llet, he vist la llum! (Crec que és la segona vegada avui que dic el mateix i només fa 2 hores i escaig que m'he despertat... Deu ser cosa de la Pasqua...) La llum era fer un batut. I ja que hi érem, li he afegit espècies. Iii, com que tinc ganes d'acabar el potet de la mel per netejar-lo i posar-n'hi més, li n'he afegit una culleradeta! (M'he passat amb el li'n?) I això és tot. 7 minuts de preparació, 7 segons de deglutició. Rodolííí!

L'elaboració és sen-zi-llís-si-ma: es posen tots els ingredients a la batedora i es baten. Decorem amb trossets de maduixa i canyella en pols.

Els ingredients que es necessiten per a una persona són aquests i les quantitats són al gust: 5 cullerades de civada, 10 maduixes (5 per al batut, 1 per decorar, 4 per menjar durant l'elaboració), mig plàtan, un got de llet, 1 culleradeta de mel (mitja per al batut, mitja per llepar mentre batem), canyella i nou moscada en pols (al gust; és a dir, força).

(Gràcies a... Gràcies a... Gràcies a... A qui puc donar les gràcies? A Déu per la revelació? A les abelles per la mel? A mi per tenir tots els ingredients a casa? No sé, no sé...)

(Típica) coca de iogurt (tunejada)

2011-03-09T16:30:00.000+01:00

Doooncs, segueixo amb aquesta mena de febre que m'ha agafat de penjar receptes que tenia pendents de/volia penjar. Amb tot, ahir va ser impossible pujar-la, però espero que avui el blogger vagi bé.

Pel títol veureu que avui no m'he matat gaire amb la recepta. Tampoc és que fins ara hagi penjat receptes gaire elaborades -tret dels canelons, que sí que són elaborats. Molt.

Tampoc no sé si paga gaire la pena penjar una recepta universal que coneix tothom. I ho dic de debò que la coneix tothom i que és universal. La prova: l'Amos Oz l'explica a la seva novel·la... Ostres! Ara no sé si és a Un descans vertader o a No diguis nit. Bé, en una de les dues, igualment recomanables. Però recordo haver al·lucinat de veure que la recepta no era típica del meu entorn cultural immediat. (Per no dir "país", que es veu que n'hi ha que es posen nerviosos/es quan senten aquesta paraula... O que la mal-interpreten i la confonen per "estat".) Anem a la coca...

La coca -o el cóc- és d'allò més senzilla de fer. I el millor de tot és que permet tunejar-la i, fins i tot, convertir-la en un pastís. A més, ens hi podem matar més o menys a fer-la. Jo m'hi mato, és a dir, tamiso la farina i munto les clares a punt de neu. Tot i que ja no em mato tant com abans perquè ara és el robot qui m'apuja les clares. (I <3 el meu robot!)

El primer que cal fer, com sempre, és encendre el forn a 180ºC. En un bol, hi posem els rovells i el sucre i ho barregem bé. Hi afegim l'oli i després el iogurt. Quan està tot ben integrat, hi anem afegint la farina amb el llevat. Jo sempre tamiso la farina, però he provat coques infinitament millors que la meva fetes per gent que mai no tamisa la farina. En fi... Quan ja està tot ben barrejat, aleshores hi afegim les clares que haurem muntat amb un polsim de sal. Aquí s'ha d'anar amb cura; és a dir, barrejar amb moviments suaus, de dins cap enfora i, just quan estigui tot integrat, parar i no remoure-ho més per evitar que perdi esponjositat. Ho aboquem en un motllo (rectangular, rodó, amb forat al mig, de plumcake, de magdalenes...) on haurem posat una mica d'oli i una mica de farina per evitar que s'hi enganxi. I al forn! I s'hi ha d'estar uns 40 minuts aproximadament. En qualsevol cas, abans de treure-la, hi punxem un escuradents o un ganivet de punta i comprovem que en surt net.

Els ingredients que es necessiten es mesuren amb un iogurt: 1 iogurt natural, 1 mesura d'oli de gira-sol (o d'oliva, però el trobo massa fort per a la pastisseria), 2 mesures de sucre (blanc o morè), 3 mesures de farina (blanca o integral), 3-4 ous (segons la mida), 1 culleradeta de llevat en pols (el royal, vaja!) i un polsim de sal.

I ara parlem del tunejat. Aquestes són algunes de les versions que jo he fet o, millor, que faig habitualment, ja que la coca així, tal qual l'he explicada, crec que no l'he feta mai.

Versió de llimona: el iogurt que hi poso és de llimona i a la massa afegeixo ratlladura de llimona.
Versió de xocolata 1: a la massa afegeixo un parell de cullerades de cacau en pols. O de Colacao si no tinc cacau cacau.
Versió de xocolata 2: a la massa afegeixo perles de xocolata. O xocolata ratllada si no tinc perles.
Versió de taronja i xocolata: a la massa afegeixo ratlladura de taronja i perles de xocolata. O la ratlladura i dues cullerades de cacau. I quan tenia aigua de flor de taronger hi posada una cullerava. (Ein? Crec que més aviat hi posaVa una culleraDa...)
Versió d'espècies i de fruits secs: a la massa afegeixo canyella en pols, nou moscada, pebre de Jamaica, gingebre en pols... (Si tingués clau mòlt, també n'hi posaria.) També hi afegeixo nous trossejades. I, quan tenia aigua de flor de taronger, també aquí hi posava una cullerada.
Versió de poma i canyella: a la massa hi poso una poma trossejada i canyella en pols.
Versió pastís: quan la coca està feta i freda, l'obro per la meitat i la farceixo de melmelada de maduixa/gerd/taronja... També fonc al bany maria xocolata de cobertura amb una mica de mantega i la cobreixo. I aleshores es pot decorar, com a la foto, que la vaig decorar amb cors blancs i roses perquè SABIA que a la MAR l'EN-CAN-TA-RI-A tenir un pastís d'aniversari cobert de cors roses! (Tot i que, segurament, ella no ho reconegui mai públicament.)
Versió ...

Ho deixo aquí que, si no, no acabaria mai amb les versions.

(El 90% -per no dir 99%- de les persones que fem aquesta coca hem de donar les gràcies a la persona que ens la va ensenyar: a la mama!)

Calamarçons farcits de cuscús

2011-03-09T16:21:00.001+01:00

Aprofito la "Setmana en blanc" o "Setmana sense blanca" -dues maneres millors i més precises per aquestes efímeres vacances d'hivern- per posar-me al dia amb receptes que tinc pendents que penjar.

La d'avui és una recepta que vaig sentir la temporada passada al Tàpias variades. Crec que el programa estava dedicat als farcits i, des del moment que la vaig sentir, que vaig tenir ganes de fer-la. La primera vegada que la vaig fer ni tenia harissa ni sabia què era. Com que l'oient que la va donar va dir que se'n posava al gust, ja que era molt picant, jo vaig optar pel pebre negre i el de Caiena. La segona vegada, però, sí que els vaig fer amb harissa, tot i que ara mateix no sé d'on la vaig treure... Com que en vaig posar poca, no em van quedar gaire picants. La propera vegada, en posaré una mica més.

La recepta és molt senzilla de preparar. Jo la vaig modificar una mica, ja que a l'original els calamarçons -calamarçons? calamarsons? calamarcets? calamarsets?- es fregien només i jo vaig optar per fer-los estofadets.

En un bol, es barregen el cuscús en cru, el marduix, la sal, el pebre, la ratlladura de llimona, els pinyons i la harissa. Tret del cuscús, la resta és una mica al gust. Amb aquesta barreja es farceixen els calamarçons fins a la meitat o dos terços com a molt. Això és molt important perquè, si hi ha massa cuscús, hi ha el perill que quedi cru per dins. Els calamars es tanquen amb un escuradents.

En una cassola de fang es fregeixen una mica perquè agafin color i els reservem. A la mateixa cassola hi sofregim la ceba picada. Quan comenci a canviar de color, hi tornem a posar els calamarçons, els dàtils a trossos i els xampinyons. Ho cobrin d'aigua i hi tirem una culleradeta de blat de moro perquè la salsa sigui una mica espessa. Quan l'aigua bulli, tapem la cassola i abaixem el foc i ho deixem coure uns 20 minuts.

Els ingredients per a tres persones són: (ja sé que és una quantitat estranya, tres, però és que els vaig preparar per a 3...). Doncs això, que els ingredients per a tres persones són: 6-9 calamarçons (segons la mida i la gana), 6-9 cullerades de cuscús en cru, sal, pebre, marduix, una llimona, un grapat de pinyons torrats, 1 ceba, 6-9 dàtils, 1 o 2 culleradetes de harissa i oli.

(Gràcies al Pere Tàpies, per les Tàpies variades i, sobretot, a l'oient que va trucar per compartir la recepta!)

Carxofa amb rossellona

2011-03-07T18:50:00.001+01:00

El cap de setmana passat va ser un d'aquells que tant i tant detesto/odio/no suporto...: vaig estar tancada corregint. No faré cap més comentari al respecte. No, sí, en faré un: vacances de profe.

Doncs això, que vaig estar tancada corregint, però diumenge em vaig regalar un plat que, tot i que era la primera vegada que el feia, segur que no en serà l'última. Tot va començar perquè havia comprat rossellona per fer-la amb patata, però tenia unes carxofes que havia de gastar per força. Vaig fer una mica de recerca per Internet i vaig acabar preparant aquest plat, amb dos dels meus ingredients preferits.

L'elaboració és senzillíssima i sembladíssima a d'altres plats que faig amb rossellona (aquí) o amb carxofa (i aquí). El primer que cal fer és picar la ceba i l'all i sofregir-los. En un parell de receptes vaig trobar que també hi sofregien pernil. Jo, però, en vaig passar, tot i que no descarto posar-n'hi la propera vegada, ja que carxofes amb pernil és un altre clàssic meu. Potser un dia n'hauria de penjar la recepta també... Tornem al sofregit...

Mentre aquest es fa, netegem i tallem les carxofes i les bullim uns 5 minuts. Les escorrem i en reservem l'aigua. Quan la ceba comenci a enrossir, li afegim la carxofa i el safrà. Ho deixem uns 5 minuts més i li afegim la rossellona neta. Aleshores tapem l'olla perquè s'obrin les petxines, cosa que no duu més de 3-4 minuts. Mentrestant, barregem una mica de vi amb l'aigua de coure la carxofa o amb brou de peix o de verdures i hi dissolem una culleradeta de farina de blat de moro (maizena). Quan estiguin totes les petxines obertes, hi aboquem el líquid, ho salpebrem i ho deixem coure uns minuts més.

Aquests són els ingredients per a dues persones: dos grapats de rossellona (ho sento, és així com la demano a la peixateria), 4 carxofes, 1 ceba petita, 1 gra d'all, 1 culleradeta de farina de blat de moro (maizena), 300 ml de líquid (vi+brou), safrà, sal, pebre i oli. I pernil a daus, si n'hi volem posar.

(No sabria ben bé a qui agrair aquesta recepta; potser a Internet...)

Totally chocolate chocolate chip cookies

2011-02-06T00:03:00.000+01:00

Ai, mare el que he fet!

Deixant de banda el fet que és la segona entrada del dia, crec que he obert la caixa de Pandora -la qual cosa és molt adient per a aquest bloc; vegeu l'adreça electrònica.

Qui no ha sentit a parlar de Pandora, que un dia va obrir una caixa i tots els mals es van escampar pel món? Tots, menys l'esperança. L'esperança és un mal, doncs? Vaja, vaja, aquests grecs...

Al cas! Que crec que he comès un error greu i imperdonable, tot i que aparentment fa tota la pinta de ser fantàstic: he fet Totally chocolate chocolate chip cookies.

No, no: no m'he equivocat escrivint DOS cops chocolate.

La recepta la vaig veure durant el Nadal 08/09 pel youtube quan vaig descobrir la Nigella, Domestic Goddess. I va quedar emmagatzemada en algun racó de la meva memòria, ai las!, fins avui. És taaan fàcil de fer que gairebé és perillosa...

En fi! Prou lamentar-se i anem al gra...

Després d'encendre el forn per preescalfar-lo a 170ºC, posem a fondre la xocolata al bany maria -o qui tingui microones que ho faci al microones.

A part, cal barrejar la mantega pomada (és a dir, a temperatura ambient) amb el sucre. Jo ho he fet amb el robot de cuina -però qui no en tingui que ho faci a mà.

Mentre es barregen bé, en un bol posem la farina i el cacau tamisats, el bicarbonat i la sal.

Quan la xocolata estigui fosa, l'afegim al robot. Hi afegim també la vainilla i l'ou directament de la nevera. Deixem que es mescli tot i hi aboquem els ingredients secs.

Quan ja estigui tot integrat, parem el robot i hi afegim les perles de xocolata -o com es digui en català dels trossets de xocolata que en anglès es diuen chocolate chips; jo els compro de la casa Vahiné i al paquet diu "perles de xocolata".

Aleshores, amb una cullera d'aquestes de servir el gelat en boles, anem agafant massa i l'anem posant en una safata per al forn, on s'estaran 18-20 minuts. A mi me n'han sortit 9 -com a la Deessa Domèstica.

A veure si en queda alguna d'aquí a 9 dies...

Els ingredients que es necessiten són: 125 g de xocolata per fondre, 125 g de mantega, 75 g de sucre morè i 50 g de blanc, 150 g de farina, 30 g de cacau en pols, 1 culleradeta de bicarbonat, 1/2 culleradeta de sal, 1 culleradeta d'extracte de vainilla, 1 ou i 1/2 paquet de perles de xocolata (uns 50 grams).

(Gràcies als/a les meus/meves alumnes que m'han omplert el cap de setmana de correccions a dojo i m'he vist obligada a fer una pausa-ja-no-puc-més-estic-fins-els-c*ll?ns-de-corregir i se m'ha acudit fer aquesta recepta. De debò: gràcies, gràcies, gràcies.)

Carxofes amb sípia (i patata)

2011-02-05T16:59:00.000+01:00

Waooo! 4 receptes en un mes: so far so good! Penjar una recepta cada setmana no és un dels propòsits per al 2011. De fet, després d'haver dut a terme 5 dels 12 propòsits del 2010, enguany vaig decidir que no en feia, de propòsits. Si de cas, tinc "possibles projectes que podria mirar d'acomplir si el temps i les ganes acompanyen". Doncs avui toca una recepta nova. Nova al bloc, perquè la veritat és que és un dels clàssics a la meva cuina: carxofes amb sípia. I, de vegades, amb patata. La carxofa és una de les meves verdures preferides. M'agrada a la brasa, al forn, amb pernil, estofada, en bunyols, en truita. Fins i tot, un cop el meu germà mitjà en va fer una crema que era boníssima!

La recepta és fàcil de fer i és realment comfort food, com diria la Deessa Domèstica. S'ha de començar traient les fulles més dures de les carxofes, les puntes i els pèls -o com es diguin- i tallant-les a trossos. Aleshores es fregeixen lleugerament en una cassola amb mica d'oli perquè agafin color i es reserven. A la mateixa cassola, posem la ceba i l'all picats amb una mica de sal i els sofregim. Quan comencin a canviar de color, afegim la sípia a daus i apugem el foc. La sípia ha de coure primer a foc relativament fort durant uns minuts -2? 3? 1,5?- i després a foc més suau durant uns deu minuts. Es veu que així no queda dura. No sé d'on ho vaig treure, però sempre ho faig així i em queda toveta.

Si optem per fer el plat amb patata, quan hagin passat aquests 10 minuts, és el moment d'afegir les patates a trossos. És millor esberlar-les perquè així deixen anar més fècula i el caldo és més espès. Les coem un parell de minuts i hi afegim mitja culleradeta de pebre vermell i un rajolí de vi blanc. Incorporem les carxofes i just ho cobrim amb aigua, o brou de peix si en tenim. Aleshores afegirem la sal i el pebre i abaixem el foc, i ho deixarem que faci xup-xup durant 15 minuts, que és quan afegirem la picada i ho deixarem coure 5 minuts més. També es pot prescindir de la picada, però ja ho diu la dita: la cuina catalana comença amb una ceba i acaba amb una picada.

Aquest estofadet és ideal per als dissabtes d'hivern: és fàcil de fer, pot ser plat únic, la carxofa és de temporada... Ara, és més bo d'un dia per l'altre. O de dissabte per dilluns, el primer dia de tàper de la setmana.

Aquests són els ingredients per a dos plats: 1 sípia mitjana, 3 carxofes, 1 patata, 1/2 ceba, 1 gra d'all, 1 rajolí de vi blanc, oli, sal, pebre, pebre dolç i aigua o brou de peix.

(Gràcies a la iaia, que sempre feia truita de carxofes, carxofes fregides per acompanyar el tall, posava carxofes a la paella...)

Costelles de porc amb salsa de mostassa nostrada

2011-01-30T17:47:00.000+01:00

Uf! No sé per on començar. Ahir van venir a sopar els meus decoreitors personals (Mo, Ed & Be) i, parlant del bloc, vam quedar que provaria de fer que les entrades no fossin tan impersonals. A veure...

Com a plat principal vaig preparar una recepta que només havia fet un cop abans i que va tenir molt d'èxit: "Costelles de porc amb salsa de mostassa nostrada". (Sí, sí: nostrada.) És una recepta d'un llibret que em va regalar la Berta i que es diu La cuina en el temps dels Bons Homes. Receptari de gastronomia medieval. És molt fàcil de preparar i, encara més, de menjar!

Perquè facin de més bon menjar, podem demanar a la xarcuteria que cada costella la facin per la meitat. Cal salpebrar-les i enfarinar-les abans de fregir-les. No cal que es facin del tot; només que agafin color. Les anirem posant en una safata que pugui anar al forn o en una cassola de fang. La recepta no diu que s'hagin de fer al forn, però a mi m'agrada més així.

Quan estiguin totes les costelles fregides, retirem la major part de l'oli i a la paella hi posem el vinagre, la mostassa -jo vaig usar mostassa a l'antiga- i la mel. Ho deixem coure un minut i ho aboquem per damunt de les costelles. Aleshores les posem al forn, que haurem preescalfat a 200ºC. Jo les vaig tenir una mitja hora i van estar bé. Això sí, a mitja cocció les vaig girar totes perquè l'altra banda també toqués la salseta.

Es poden servir acompanyades d'amanida i de trossets de poma, però la poma la vaig trobar quan ja havíem acabat de sopar. En fi...

I aquest són els ingredients que es necessiten per a quatre persones: 1,5 kg de costella de porc, 4 cullerades de mostassa, 6 cullerades de mel, 100 ml de vinagre, oli, sal, pebre i enciams variats. Ah, i una poma.

(Gràcies al Bons Homes medievals per la recepta i als actuals, per les "excursions"!)

Croquetes de carbassa

2011-01-22T18:13:00.000+01:00

Ingredients: 400 g carbassa, 1/2 ceba, 1 gra d'all, 100 g d'arròs, 2 cullerades de quinoa, 50 g formatge ratllat, 30 g pinyons, sal, pebre, nou moscada, canyella en pols, pebre de Jamaica, gingebre en pols, cúrcuma i farina de galeta. (Opcional: farina de blat de moro i ou.)

El primer que cal fer és coure la carbassa i la millor manera de fer-ho és al vapor o al forn perquè així no agafa tanta aigua. Amb 15-20 minuts n'hi ha d'haver prou perquè s'estovi. Amb tot, caldrà escórrer-la bé abans d'usar-la. A continuació, sofregim la ceba i l'all picats. Mentrestant posem a coure l'arròs i, a mitja cocció, hi afegim la quinoa que prèviament haurem esbandit bé. Un cop cuits el posarem a escórrer bé també.

Quan la carbassa estigui ben escorreguda, la posem en un bol i l'aixafem amb una forquilla. Aleshores li afegim la ceba i l'all, l'arròs i la quinoa, el formatge ratllat, els pinyons, la sal i totes les espècies. La quantitat d'espècies és segons el gust. Si dubtem, podem afegir un polsim de cada una i tastar-ho i, si volem, afegir-ne més.

La massa ens hauria de quedar espessa per poder donar bé forma a les croquetes. Si veiem que no té la textura adequada, podem anar afegint farina de blat de moro (Maizena) fins aconseguir-la. També ajuda deixar reposar la massa una estona a la nevera.

Finalment, donem forma a les croquetes (amb les mans, amb dues culleres o amb una mànega de pastisseria amb el broc gros), les arrebossem per farina de galeta (o ou i farina de galeta) i les fregim.

(Gràcies a la MontseM que fa anys em va fer descobrir la carbassa.)

Crema de bròquil

2011-01-22T17:31:00.000+01:00

Ingredients: 500 g bròquil, 1 ceba tendra petita, 600 ml brou de verdures o pollastre, 50 g formatge blau, 1 culleradeta de farigola, 1 all, sal, pebre i oli d'oliva.

Comencem picant la ceba i l'all i sofregint-los amb una mica de sal. Quan canviï de color, hi afegim la farigola i el bròquil i esperem un parell de minuts abans de tirar-hi el brou. Passats 10 minuts, hi afegim el formatge a daus i ho deixem bullir a foc suau 5 minuts més. Triturem la crema i la rectifiquem de sal. En aquest moment hi podem afegir el pebre. La podem servir amb un rajolí d'oli en cru o trossets de formatge o de pa.

(Gràcies a Nu Style per la connexió, l'estada i la teràpia!)

Toad in the hole (El gripau al cau)

2011-01-04T16:37:00.000+01:00

Ingredients (per a 2 persones): 175 ml de llet, 2 ous, 125 g de farina, 200 g salsitxes, xampinyons, oli, sal, pebre, farigola.

El primer que cal fer és preescalfar el forn a 220ºC. A mà o amb una batedora, batem els ous i la llet amb una mica de sal, pebre i farigola. A poc a poc, hi anem afegint la farina i ho reservem. En una paella, fregim lleugerament les salsitxes a trossos amb els xampinyons també a trossos i salpebrem lleugerament. Ho posem en un motllo que pugui anar al forn i hi aboquem la barreja anterior. Això ha de coure al forn durant 30-35 minuts.

(Aquesta és una recepta típica anglesa i el nom es pot traduir per “El gripau al cau”, que suposo que fa referència a la manera en què les salsitxes “surten” pels foradets. Així, doncs, aquesta vegada dono les gràcies als britànics i, especialment, als de Yorkshire pel seu púding!)

Risotto amb tomàquet i ceps

2010-12-08T17:09:00.000+01:00

Ingredients (per a 2 persones): 1/2 ceba, 1 gra d'all, 2 mesures d'arròs arbori, 4 mesures de brou de verdures, 2 mesures d'aigua, 6 tomàquets secs en oli, 1 tomàquet madur, 6-8 fulles d'alfàbrega, 2 cullerades de mascarpone, 30 g de parmesà, un grapat de ceps secs, sal, pebre, una culleradeta rasa de sucre, oli d'oliva i fulles d'enciam variades.

En una cassola, sofregim la ceba i l'all picats.

Fem bullir les dues mesures d'aigua i hi rehidratem els ceps tallats a trossets. Al cap d'uns minuts, colem els ceps i els afegim al sofregit.

Escaldem el tomàquet per pelar-lo fàcilment, tallar-lo en daus i afegir-lo a la cassola quan la ceba hagi canviat de color. Ho salpebrem i hi tirem el sucre.

Barregem l'aigua de rehidratar els bolets amb el brou de verdures i ho escalfem. Afegim l'arròs a la cassola, els tomàquets secs tallats a trossets i l'alfàbrega picada. Comencem a tirar-hi el brou de mica en mica sense parar de remenar. Quan el brou es consumeix, en tornem a tirar una mica més, i així fins que hi hem tirat tot el brou.

Aleshores, afegim el mascarpone i una mica de parmesà. Servim el risotto amb un grapat d'enciams i amb parmesà per sobre.

(Moltes gràcies a la Berta, que té el llibre del Julius, que ha posat les matèries primeres i que em té com una reina a casa seva mentre la meva és un guardamobles...)

Pumpkin pie (Pastís de carbassa)

2010-11-07T20:38:00.000+01:00

Ingredients: 1 làmina de pasta brisa, 600 g de carbassa, 170 g de sucre morè, 4 ous, 150 ml de crema de llet, 1/2 culleradeta de canyella en pols, 1/2 culleradeta de nou moscada i 1/2 culleradeta de gingebre en pols.

Comencem preescalfant el forn a la temperatura que ens demani el fabricant de la pasta brisa. Tallem la carbassa a daus i la bullim amb una mica d'aigua fins que sigui tova. L'escorrem molt bé i l'aixafem amb una forquilla per fer-ne un puré. Mentre la deixem refredar una mica, coem la pasta brisa seguint les instruccions del fabricant. Posem el puré en un bol i hi afegim els ous, el sucre, la crema de llet i les espècies. Ho remenem fins que quedin tots els ingredients ben integrats. Quan la pasta brisa estigui, hi afegim la barreja i ho posem de nou al forn a 190ºC durant 45 minuts.

(Gràcies a la MònicaM que va fer 38 anys i li he pogut preparar aquest pastís!)

Carbassa amb formatge blau (i pollastre)

2010-11-04T23:22:00.000+01:00

Ingredients (per a 2 persones):

1/2kg carbassa, 100g formatge blau, 50g de nous, 1 cullerada d'oli, farigola, sal, pebre (i 1 pit sencer de pollastre).

Preescalfar el forn a 220ºC. Tallar la carbassa a rodanxes, retirar les llavors i pelar-la amb un pelador de verdures. Fer-la a daus regulars de 2-3cm. Posar-la en una safata de forn i tirar-hi l'oli, una mica de farigola, sal i pebre. Coure-la al forn entre 30-40 minuts, fins que estigui tendra. Un cop treta del forn, afegir-hi el formatge a trossets i les nous picades i barrejar-ho tot bé.

(Mentre la carbassa és al forn, tallar el pollastre a daus i fregir-lo en una paella amb una mica d'oli, farigola, sal i pebre. Quan la carbassa està cuita, l'hi podem afegir i així és un plat ideal de carmanyola.)

(Gràcies a la tardor per la carbassa. I a monsieur Rochefort pel formatge.)

Chicken pie (Pastís de pollastre)

2010-11-01T18:16:00.000+01:00

Ingredients (per a 2 persones):

2 tires de bacó, 1 pastanaga, 150g de xampinyons, 250g pollastre, 1 cullerada de farina, 1 cullerada de mantega, 200ml de brou de pollastre, 1 làmina de pasta de full, 1 rajolí de vi de cuinar, 1 culleradeta de farigola, oli, sal, pebre. També calen dues cassoletes o dos bols individuals que puguin anar al forn.

Preescalfar el forn a 200ºC i treure la làmina de pasta de full del congelador. Tallar el pollastre a trossets i barrejar-lo amb la farina i la farigola. Tallar el bacó a trossets i posar-lo a fregir amb una mica d'oli. Quan comenci a canviar de color, afegir-hi la pastanaga tallada a daus i, al cap d'uns minuts, els xampinyons tallats a làmines. Un cop estovats, afegir-hi la mantega i, un cop fosa, el pollastre amb la farina que hagi quedat. Barrejar-ho tot bé i tirar-hi el brou i el vi. Tirar-hi ara la sal i el pebre. Deixar-ho coure uns 5 minuts fins que pràcticament s'hagi consumit el brou. Un cop fet, repartir-ho entre les dues cassoletes.

Estirar una mica la làmina de pasta de full amb el corró i una mica de farina i tallar-hi dues rodones de diàmetre lleugerament superior al de les cassoletes. Amb la resta de la pasta, tallar-hi tires d'un centímetre d'amplada aproximadament. Humitejar amb aigua la vora d'una cassoleta i posar-hi tires de pasta de full fins que quedi tota coberta. Humitejar ara la tira que hi hem posat, tapar la cassoleta amb la rodona de pasta de full i pressionar els costats amb un forquilla perquè quedi ben tancada. L'aigua ha d'ajudar que la pasta s'hi enganxi bé. Repetir la mateixa operació amb l'altra cassoleta. Posar-les al forn uns 20-25 minuts. Cal anar-les controlant sense obrir el forn, perquè el temps de cocció de la pasta de full pot variar segons la marca. (Les indicacions en aquesta recepta són per a la pasta de full congelada de La Sirena.)

(Gràcies a la Berta, que SEMPRE està disposada a fer de pinxe -o marmitona- i de conillet d'índies. And once again a big thank you to the Domestic Goddess.)

Truita grega

2010-11-01T17:53:00.001+01:00

Ingredients (per a 2 persones):

1 carabassó mitjà, 1 ceba petita, 100g feta, 1 grapat d'olives negres sense os, 3 ous, oli, sal, orenga

Tallar la ceba en juliana i posar-la a fregir amb una mica d'oli. Mentrestant, tallar el carabassó a daus i, quan la ceba canviï de color, afegir-lo a la paella. Tallar les olives a rodanxes petites i el formatge feta a daus. En un bol, batre-hi els ous amb la sal i l'orenga. Quan les verdures estiguin fetes, afegir-les al bol i tirar-hi també les olives i el formatge. Barrejar-ho bé i tirar-ho de nou a la paella. Quan la truita estigui feta per un costat, donar-li la volta i acabar-la de coure per l'altra banda.

(Gràcies a la MònicaT, que em va passar aquesta recepta de-li-ci-o-sa i que m'aguanta les mancances al seminari de català.)

Witloof met hesp (Endívies amb beixamel)

2010-02-28T21:14:00.000+01:00

Ingredients (per a 4 persones): 4 endívies, 4 talls pernil dolç, 40gr farina, 40gr mantega, 400ml llet, sal, pebre, nou moscada, formatge ratllat.

Tallar la part final de les endívies perquè amarga molt i rentar-les. Posar-les a bullir en aigua amb sal durant 20 minuts. Abans de treure-les, comprovar que estan ben cuites. Escórrer-les mentre es fa la beixamel. Per fer-la, en un cassó fondre la mantega. Afegir-hi la farina i coure-la un parell de minuts. Tirar-hi la llet tèbia i moure sense parar per evitar els grumolls. Posar--hi la sal, el pebre i la nou moscada a gust. Embolicar cada endívia amb el pernil dolç i posar-les en una plata que pugui anar al forn. Tirar-hi la beixamel i el formatge ratllat i gratinar-lo fins que estigui ben torradet.

(Gràcies a l'Elisabet, que em va fer aquest plat quan els vaig anar a visitar a Bèlgica.)

Banana bran muffins

2010-01-31T20:00:00.000+01:00

Ingredients: 1 ou gros, 3/4 tassa de sucre morè, 11/3 tasses de puré de plàtan, 1/2 tassa de trossets de xocolata o anous picades, 1/3 tassa d'oli de gira-sol, 1 culleradeta de vainilla, 3/4 tassa de farina, 3/4 tassa de farina integral, 1/2 tassa de flocs de civada,2 culleradetes de llevat en pols, 1/2 culleradeta de bicarbonat, 1 culleradeta de canyella en pols i 1/4 culleradeta de sal.

Preescalfar el forn a 180ºC. Pelar els plàtans i aixafar-los amb una forquilla per fer-ne el puré. Cal que els plàtans estiguin molt molt madurs. Els ingredients secs i els humits es preparen per separat i després es barregen.

Ingredients humits: En un bol mitjà, batre l'ou i el sucre fins que estigui ben cremós. Afegir-hi el puré de plàtan, la xocolata o les anous, l'oli i la vainilla i barrejar-ho tot bé. Ingredients secs: En un bol gros, posar-hi les farines, la civada, el llevat, el bicarbonat, la canyella i la sal. Barrejar-ho bé i abocar-hi els ingredients humits. No cal treballar gaire la massa; només integrar-ho tot.

Omplir tres quartes parts els motllos de magdalenes i posar-les al forn de 15 a 25 minuts. Deixar-les refredar sobre una reixa. En surten 12 de normals i 6 de grosses.

Patates amb rossellona

2010-01-30T16:04:00.000+01:00

Ingredients: 400g rossellona, 4 patates grosses, 2 cebes mitjanes, 2 grans d'all, 1/2 got vi blanc, aigua, oli, sal, pebre.

(Posar la rossellona en aigua amb força sal després de comprar-la i guardar-la de seguida a la nevera.)

Picar la ceba i l'all i sofregir bé. Afegir el vi i la rossellona i tapar l'olla uns 5 minuts perquè s'obrin. Comprovar que no n'ha quedat cap de tancada. (Si n'ha quedat alguna, treure-la.) Afegir les patates esberlades i cobrir-ho tot d'aigua (o de brou de peix, si en tenim). Salpebrar i coure fins que la patata estigui cuita. És més bo d'un dia per l'altre.

(Gràcies a la mama que tants i tants dissabtes ens va preparar aquest plat.)

Brownie

2009-02-15T17:20:00.000+01:00

Ingredients: 450g sucre, 375g xocolata negra, 375g mantega, 6 ous, 225g farina, 1 culleradeta de sal i 300g nous o 150g fruites vermelles seques.

Fondre al bany maria la mantega i la xocolata i deixar refredar una mica. Batre els ous amb el sucre i incorporar-los a la xocolata. Barrejar la farina i la sal i anar-ho incorporant a la massa de mica en mica, i millor si passem la farina pel tamís. Afegir-hi les nous trossejades o les fruites vermelles. Posar al forn preescalfat a 180ºC durant 25'. Quan la xocolata comenci a esquerdar-se el brownie és a punt.

Podem fer servir un motlle rectangular de 20x30cm, un de rodó de 23cm de diàmetre o motlles individuals de magdalenes. Si triem aquests darrers, cal reduir el temps de cocció.

Magdalenes de taronja

2009-02-15T17:00:00.000+01:00

Ingredients: 250g farina, 125g mantega pomada 125g sucre, 100ml llet, 2 ous, 1 sobre de llevat en pols, essència i ratlladura de taronja. Per a la crema: 125g formatge cremós, 30g sucre glas, pell de taronja a tiretes.

Batre la mantega, el sucre, l'essència de taronja i els ous d'un en un. Anar afegint de mica en mica la farina i la llet. Afegir-hi la ratlladura de la taronja. Omplir els motlles fins a la meitat i col·locar-los al forn a 180ºC durant 15-20'.

Quan les magdalenes estiguin fredes, preparar la crema. Batre el formatge amb el sucre glas i posar-ho per damunt de les magdalenes. Acabar-les de decorar amb les tiretes de pell de taronja, prèviament escaldades.

(Gràcies a Las Cocineritas que tant ens van ensenyar aquell estiu...)

Anfós amb llet de coco

2009-01-25T15:42:00.000+01:00

Ingredients per a 2 persones: 300g d'anfós (o perca o besuc o qualsevol peix blanc que ens agradi), 1 ceba mitjana, 3-4cm de gingebre fresc, 1 culleradeta de comí en pols, 2 culleradetes de curri o cúrcuma, 1 llauna petita de llet de coco (165ml), la mateixa quantitat de brou de peix, 1 culleradeta de pasta de tamarind, 1 xili vermell o pebre de Caiena, sal i oli d'oliva.

Comencem tallant el peix a trossos i posant-lo a macerar amb una mica de sal i 1 culleradeta de curri o de cúrcuma. (És millor barrejar-ho amb les mans perquè s'impregni bé el peix i, per tant, cal que ens posem uns guants de làtex per evitar dur les ungles grogues durant 2 o 3 dies.) Mentre es macera el peix, tallem la ceba en juliana i la posem a sofregir. Ratllem el gingebre i l'afegim a la cassola amb la ceba. (També podem tallar-lo ben fi.) Hi tirem la sal, la culleradeta de comí, l'altra culleradeta de curri o cúrcuma i el xili a rodanxes (o el pebre de Caiena sencer). En un bol barregem bé la llet de coco amb el brou de peix i la pasta de tamarind i ho afegim a la cassola quan la ceba ja hagi començat a canviar de color i estigui transparent. Quan comenci a bullir, hi afegim el peix i deixem que es cogui durant 10-15 minuts. Es pot servir acompanyat d'arròs basmati.

Aquesta recepta sempre l'havia fet sense la pasta de tamarind perquè no havia aconseguit trobar-la mai. Un dia la vaig trobar en un súper de Dublín, la qual cosa em fa pensar que també la puc trobar a qualsevol supermercat xinès de Barcelona. La veritat és que li dóna un altre gust. Més aviat, el que fa és equilibrar la dolçor de la llet de coco. La pega és que la pasta que vaig comprar duia les llavors i a l'hora de menjar el plat és una mica incòmode ja que te les vas trobant. (Tenen la mida d'un pinyol d'oliva més o menys.) Potser el que cal és tenir una paciència infinita i "netejar" la pasta de pinyols...

Canelons de la tieta mig-mig

2008-12-26T20:38:00.000+01:00

Ingredients: 400g de vedella en un tros, 400g de porc en un tros, 2 cebes, 2 tomàquets, 1 pastanaga, 1 farcellet d'herbes, 4-6 alls, sal, pebre, 1/2 branqueta de canyella, 150ml brandy, oli, 100ml de nata líquida, 2 rovells, 30 plaques de canelons, formatge ratllat per gratinar i una mica de mantega. Per a la beixamel: 2 cullerades de mantega, 2 cullerades de farina, 1l de llet, sal, pebre i nou moscada.

El primer que cal fer és el rostit. En una cassola s'hi posa oli i quan estigui calent se segella la carn salpebrada, rostint-la 2-3 minuts per cada costat. Quan estigui, hi posarem la ceba, el tomàquet i la pastanga a trossos grossos. També hi posarem els alls sencers, les herbes, la canyella i el brandy. Aleshores s'abaixa el foc i es tapa, tot i que no s'ha d'ajustar del tot la tapa. Trigarà entre 1,5-2 hores. Cada mitja hora, convé girar els trossos de carn.

Quan el rostit estigui fet, es trinxa de seguida la carn amb les verdures i s'hi tiren els rovells i la nata i es remena tot bé. Es bullen les plaques i es farceixen els canelons, que es van col·locant en una safata.

Per a la beixamel es pot fer servir una olla baixa, on s'hi posa la mantega perquè es fongui i després s'hi tira la farina, que ha de coure 3-4 minuts abans de tirar-hi la llet tèbia. Quan gairebé estigui, s'hi tiren la sal, el pebre i la nou moscada. Seguidament, es posa la beixamel per sobre dels canelons i després el formatge ratllat. També s'hi posen trossets de mantega perquè quedi brillant. L'únic que queda per fer és gratinar-los al forn fins que el formatge estigui torradet.

(Gràcies a la Tieta que tants i tants i tants canelons ens va arribar a fer.)